Recursos de colección

RUA (125.261 recursos)

Este sitio es un repositorio institucional para facilitar el acceso a las publicaciones producidas por los miembros de la universidad. La interfaz del sitio está disponible en parte en español y en parte en Inglés. Un canal RSS está disponible para que los usuarios se mantengan al día con los nuevos materiales añadidos. El sitio dispone de ayuda en español solamente.

INV - ET - Capítols de Llibres

Mostrando recursos 1 - 16 de 16

  1. Docència per a l’obtenció del certificat de Capacitació en valencià a través dels estudis de Grau de Mestre: assignatures de competència professional

    Escandell, Dari; Arronis Llopis, Carme; Baldaquí Escandell, Josep Maria; Borja i Sanz, Joan; Brotons Rico, Vicent; Esteve Guillén, Anna; Francés-Díez, Àngels; Francés Mira, Maria Jesús; Marcillas Piquer, Isabel; Segura-Llopes, Carles; Vidal Lloret, Vicent
    El present article resumeix a grans trets les tasques dutes a terme des de la Xarxa «Docència per a la capacitació en valencià: assignatures de competència professional» (3003), motivades en essència per una sèrie de canvis en la legislació educativa que han obligat a reformular algunes de les assignatures dels itineraris de Capacitació que s’ofereixen dins els plans d’estudis de Mestre de la Facultat d’Educació. En aquestes línies es detalla allò més ressenyable quant al disseny i procés de confecció de les guies docents de dues noves assignatures transversals d’impartició imminent (curs acadèmic 2014-2015) que substituiran el gruix de l’optativitat...

  2. Visions de l'exili interior: la figura de Salvador Espriu a través de la pintura d'Antoni Miró

    Cortés, Carles
    Comunicació presentada en III Seminari Internacional d’Estudis Transversals "Visions de l’exili: literatura, pintura i gènere", Alacant, 8-9 juny 2009.

  3. La simbologia en els primers relats de Joaquim Ruyra

    Cortés, Carles
    Amb l’ocasió del centenari de la publicació del primer volum de relats de Joaquim Ruyra, "Marines i boscatges" (1903), s'ha considerat necessari fer una anàlisi comparativa dels símbols recurrents en els contes publicats per l’autor. Els primers relats, publicats en el moment d’eclosió del modernisme, presenten un major grau d’elements simbòlics; una realitat producte, en major o menor mesura, de la influència dels corrents simbolistes i decadentistes que formaren part del modernisme català. És per això que, tot partint dels relats inclosos en "Marines i boscatges" —incorporats l’any 1920 en el volum "Pinya de rosa", al costat d’una narració breu...

  4. Maria Barbal: no escric per alliçonar

    Cortés, Carles
    Maria Barbal (Tremp, 1949) acull l'entrevistador amablement a sa casa de l’Eixample barceloní per tal de parlar sobre els seus llibres, la seua trajectòria, el món que envolta la seua figura literària. A l’entrevista exposa tranquil·lament les reflexions que li motiven per escriure. Al fons de la seua mirada, el bagatge personal d’una autora que fa balanç dels més de vint anys de publicació de Pedra de tartera (1985).

  5. El retrat psicològic dels personatges femenins de Mercè Rodoreda

    Cortés, Carles
    Texto presentado en una jornada de estudio organizada en la Université Paris 8 por Traverses-études catalanes en colaboración con la Universidad de Alicante.

  6. Femmes en crise: le dépassement du conflit dans les récits de Mercè Rodoreda

    Cortés, Carles
    L’article propose qu’il existe un considérable continuum dans le corpus de fiction de Mercè Rodoreda depuis leurs premiers romans. Dans les narrations qui présentent un plus haut degré de fabulation, voire Viatges i flors, Quanta, quanta guerra..., et La Mort i la Primavera, ainsi que les nombreuses nouvelles du volume La meva Cristina i altres contes, le symbolisme s’accentue. Les personnages se montrent à nous comme des êtres proches de notre réalité, même s’ils se déplacent dans des univers de fiction. Ces voyages intérieurs représentent de véritables routes suggestives qui créent une provocation directe au lecteur. Rodoreda, sans laisser de...

  7. Cinema i literatura en la narrativa de Mercè Rodoreda: una interrelació fructífera

    Cortés, Carles
    Mercè Rodoreda, una de les narradores més destacades de les lletres europees del segle XX, se sent atreta pel cinema, com també ho havia estat pel teatre, tant des de les participacions escadusseres vinculades a l’àmbit familiar com al procés de creació d’obres pròpies. L’exili i la realitat de viure en dues grans ciutats del continent com París o Ginebra, a més dels anys viscuts a Barcelona, va permetre, tot i les diverses penúries econòmiques i personals de la seua existència, el desenvolupament d’una de les seues grans passions, la contemplació de les novetats cinematogràfiques de la seua època, tot...

  8. ABCDARI AZ (1995) : poesia i pintura d'Isabel-Clara Simó i Antoni Miró

    Cortés, Carles
    Aquest article efectua una anàlisi contrastiva entre obres artístiques que usen distints llenguatges. El treball d'Isabel-Clara Simó i Antoni Miró s'erigeix com una mena de poema-imatge que resulta de la transposició de l'element visual al verbal. Malgrat tot, paraula i imatge són el producte d'un acte creatiu individual realitzat entorn a un mateix pretext: l'abecedari català. La presentació com un conjunt únic afavoreix l'homogeneïtat en el procés de recepció final.

  9. La lluita contra el pas del temps en la narrativa de M. Aurèlia Capmany

    Cortés, Carles
    Mitjançant l'anàlisi d'algunes obres de M. Aurèlia Capmany es comprova com el pas del temps és el responsable de l’evolució psicològica dels seus personatges a través de les etapes que marquen el seu destí; uns períodes vitals que sovint són semblants però que sempre representen un augment de la seua maduresa personal, ja que les experiències obtingudes els allunyen del punt de partida. Aquesta és la realitat, moltes vegades difícil d’assumir, dels protagonistes de Capmany: la impossibilitat de recuperar les èpoques anteriors, ja que una etapa passada no pot ser retrobada. El temps és, doncs, un factor fonamental per a...

  10. L’empremta de la narrativa de Caterina Albert en els primers relats de Mercè Rodoreda

    Cortés, Carles
    A banda de conéixer les obres de ficció de Víctor Català, Rodoreda usà, a través de les seues primeres novel·les, algunes de les imatges que l’autora de l’Escala creà en els seus drames rurals. Així, encara que la distància estètica és considerable, és fàcil localitzar elements simbòlics de Solitud en un dels primers textos de Rodoreda, Del que hom no pot fugir (1934); dues narracions on dues dones es consideren víctimes de l’entorn que els oprimeix, tot i que amb diferències considerables. L'article demostra com les protagonistes de Rodoreda es mostren ben lluny de l'afany de superació de Mila, la...

  11. La superació del pas del temps en els personatges de Mercè Rodoreda (alguns paral·lels amb l'obra de Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann)

    Cortés, Carles
    El temps avança imparable en les novel·les de Mercè Rodoreda; els protagonistes, des dels inicis literaris de l’autora, manifesten la seua desesperació per la impossibilitat de trencar la seua inèrcia. Per contra, els darrers textos publicats intenten superar aquesta evolució natural de les coses amb la creació d’universos ficcionals, amb unes coordenades d’espai i de temps ben diferents, on és possible el control sobre l’avanç temporal. Amb l’estudi comparatiu amb altres textos psicologistes europeus, amb el cas destacat de Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann, es localitzen alguns precedents interessants que confirmen la vinculació de l’autora barcelonina en els...

  12. El tractament de la realitat en els contes de l'exili (Xavier Benguerel i Mercè Rodoreda)

    Cortés, Carles
    Les narracions de l’exili de Benguerel i de Rodoreda vénen condicionades per les circumstàncies històriques posteriors a la guerra. La literatura esdevé una font d’expressió del conflicte bèl·lic i les seues conseqüències més immediates en la concreció d’uns espais narratius que oprimeixen els personatges descrits. Dins d’unes narracions de caire psicologista, els personatges de Benguerel i de Rodoreda en aquests primers textos de l’exili reflecteixen les contradiccions i la complexitat de l’ésser humà en un món que els angoixa i els dificulta l'evolució personal. Aquestes característiques apareixen ja en algunes narracions breus dels autors durant la guerra, però és en...

  13. La poètica de l'imaginari i la literatura catalana contemporània. Una interpretació de la narrativa de Mercé Rodoreda

    Cortés, Carles
    La poètica de l'imaginari ofereix una eina còmoda per conéixer millor l'univers descriptiu dels autors de la nostra literatura contemporània. Els escriptors responen a la realitat que els ha tocat viure i cerquen l'equilibri personal amb l'expressió d'una ficció producte de situacions humanes concretes. Mercè Rodoreda és l'exemple d'una resposta a una realitat concreta. La recerca de l'equilibri emocional en la seua obra, i en la seua vida, és una constant. La creació d'universos imaginaris de referents evoluciona al llarg del seu corpus narratiu. Quanta, quanta guerra..., La Mort i la Primavera, i també el recull de contes Viatges i...

  14. Man without God: 'La mort i la primavera' de Mercè Rodoreda

    Cortés, Carles
    La mort i la primavera is therefore a mythical novel. For this reason it has become universal, in the formulation of abstract worlds which allows the author's message to be interpreted on many intellectual levels. A society "without God", that constantly lives remembering the origins of the town, that strengthen the identity with the rites, it is a closed society that drowns the personal initiatives of its members. The cruelty of the human being, widespread in a repressive society, is expressed by the myth on a few bare pages that without doubt, draw the attention of the reader who is...

  15. Escriure entre visites. A propòsit d'unes cartes inèdites de Caterina Albert (1954-1961)

    Cortés, Carles
    L’article se centra en la figura de Caterina Albert. Escriptora quasi bé emblemàtica per a les lletres catalanes, redactà una quantitat considerable de cartes per tal de mantenir uns contactes intel·lectuals que no sempre eren possible a causa de les seues llargues estades a l’Escala. Aquestes cartes la proveïren d’unes estructures personals que sovint són presents en el seu estil. Albert era una autora gran que, a través dels epistolaris que iniciava amb la nova generació d’intel·lectuals —alguns dels quals eren fills d’altres autors de la seua generació, com Roser Matheu o Joan Oller—, mantenia el caliu encés de la...

  16. La representació de la dona urbana en dues narradores de la fi de segle: Isabel-Clara Simó i M. Mercè Roca

    Cortés, Carles
    En aquest capítol hem analitzat quines són les representacions de la dona urbana en la narrativa catalana de finals del segle XX. El nostre interés se centra en la concreció que els personatges femenins poden obtenir en un marc urbà no definit, a partir de les relacions personals, socials i culturals que defineixen la crisi personal amb què s’hi desenvolupen. Gran part dels textos narratius d’autores catalanes de les de les últimes dècades han centrat el seu tema en l’anàlisi d’aquest tipus de variació d’identitats femenines enmig de marcs urbans que faciliten el grau de transformació personal. Els personatges femenins...

Aviso de cookies: Usamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios, para análisis estadístico y para mostrarle publicidad. Si continua navegando consideramos que acepta su uso en los términos establecidos en la Política de cookies.