Recursos de colección

DIALNET OAI Articles (790.801 recursos)

Dialnet (Difusión de Alertas en la Red) es una plataforma de recursos y servicios documentales, cuyo objetivo fundamental se centra en mejorar la visibilidad y el acceso a la literatura científica hispana a través de Internet.

Psicología y educación

Mostrando recursos 1 - 20 de 35.315

  1. Imatge de l´educació als col·legis de l´elit a Catalunya a mitjan segle XIX.

    Gurrera i Lluch, Montserrat
    The foundation in 1855 of Colegio de Cataluña in Mataró (known as Valldemia, tree years after) allow us to know the imago of education in Catalan and Spanish elite schools on that time. We have some documents the headmaster team used to advertise and spread their pedagogical aims, resources they have and organization.

  2. La «construcció» del record escolar a través de la fotografia: «desconstrucció» de dos anuaris col·legials

    González Gómez, Sara; Comas Rubí, Francesca; Fullana Puigserver, Pere
    Els anuaris escolars, autèntics almanacs de dades, activitats i fotografies, s�han emprat tradicionalment com a instruments per construir identitats, per difondre una imatge concreta de l�escola i per deixar constància dels aspectes més destacats i distintius del centre educatiu en qüestió. Com s�elaboren i construeixen aquests anuaris, quina imatge de l�escola es transmet a través d�aquests o quin ús es fa de la fotografia en les seves pàgines són alguns dels interrogants que es plantegen a l�hora d�analitzar un anuari. A partir de l�estudi de dos anuaris concrets publicats durant l�època de la dictadura franquista, l�Anuari del Col·legi Sant Francesc i l�Anuari del Col·legi Beat Ramon Llull,...

  3. La fotografia en els llibres commemoratius dels centres escolars (1939-1975)

    Fullana Puigserver, Pere; González Gómez, Sara; Comas Rubí, Francesca
    La imatge acompanya la gran majoria de relats historiogràfics que els centres escolars històrics publiquen en el marc de les seves commemoracions. La imatge enriqueix i completa el llibre institucional. Generalment es tracta de fotografies seleccionades amb criteri, sovint en diàleg entre l�elaboració de l�historiador i la direcció o la propietat. Aquests, a més, acostumen a vigilar la idea que el centre conserva de si mateix. D�aquest diàleg deriva un discurs destinat a prestigiar i a projectar la identitat del centre en l�àmbit social i en l�espai d�influència en què el centre pretén consolidar-se o projectar-se. Aquesta comunicació es fonamenta en un catàleg...

  4. Recordar l´escola, transformar l´escola?

    Fatsini Matheu, Esther
    Aprendre a ser docent és una tasca d�alta complexitat. El record i l�oblit de les pràctiques prèvies viscudes, com a alumnes, els generen unes expectatives i imaginaris sobre la professió. La memòria pot posar trampes al record i malgrat que serveix per objectivar les vivències, és un element que subjectiva la realitat. Existeix un llast que roman d�aquestes experiències que ha estat l�objecte d�estudi de la investigació «D�alumnes a mestres. Explorant records escolars de noves generacions de mestres. Una mirada qualitativa i de gènere», exploratòria i descriptiva, basada en l�anàlisi de contingut de textos autobiogràfics elaborats en la formació inicial,...

  5. Els quaderns escolars de la mestra Rosa Pons i Fàbregas,

    Cid Fernández, Xosé Manuel; Diéguez Sans, Núria
    Pretenem analitzar la tasca renovadora de Rosa Pons i Fàbregas a les escoles de la Ribeira Sacra, a Galícia, on va ser desterrada l¿any 1924, i en el Grup Escolar Ramon Llull de Barcelona, en el segon bienni republicà. Considerem de gran interès recuperar una biografia de l¿educació catalana del segle xx, poc coneguda, ja que el seu desterrament a Galícia li va privar de dur a terme la seva carrera professional a la seva terra i en la seva llengua, però va adaptar-se a l¿entorn cultural i lingüístic en una realitat molt diferent, encara que amb una mateixa minoració...

  6. As narrações dos professores na memória educativa portuguesa durante o Estado Novo e depois de 1974

    Martins, Ernesto Candeias
    O saber pedagógico na história de vida e na memória oral de professores portugueses contribui para a elaboração do «fazer pedagógico» histórico. Os objetivos do estudo de 35 professores aposentados (M=3; F=32) na década de 90, que frequentaram a escola e Magistério Primário no Estado Novo e exerceram a profissão antes e depois de 1974, são os seguintes: resgatar os saberes guardados nas memórias dos professores; reconstruir e valorizar a educação nesse período; analisar como a pedagogia e a formação de professores fomentou ou não a valorização da profissão; compreender o exercício do «fazer pedagógico» na construção coletiva dos professores. A base teórica foi tida em conta...

  7. Memorias filmadas: vigencia de una escuela cinematográfica en Víctor Erice

    Broullón Lozano, Manuel Antonio
    Les tecnologies del nou cinema digital fan possible una experiència unificada del temps, de la memòria i del cinema a través de l�autoconsciència del procés creatiu. És a dir, el cineasta es pregunta qui és i quin lloc ocupa en les moltes trames de la memòria visual. Si bé Víctor Erice sempre ha manifestat un gran interès pel paper de les pel·lícules en la forja de l�imaginari infantil (El espíritu de la colmena, 1973; El Sur, 1983), al segle xxi i en disposició de les noves eines i els nous fluxos de treball digitals, explora la seva pròpia memòria individual...

  8. La escuela en Mallorca durante el franquismo, una aproximación a través de las memorias de prácticas del «Fondo Romero Marín»,

    Barceló Bauzà, Gabriel; Rabazas Romero, Teresa
    Les memòries de pràctiques escolars constitueixen una de les fonts de gran valor etnogràfic, com han posat de manifest les noves tendències historiogràfiques. Amb la finalitat de posar èmfasi en el potencial d�aquestes, volem presentar una sèrie de memòries procedents del Fons Romero Marín, localitzat al Museu/Laboratori d�Història de l�Educació Manuel Bartolomé Cossío (Universitat Complutense de Madrid), que ens descriuen alguns cen tres escolars de municipis mallorquins. En aquest fons es conserva una àmplia col·lecció de memòries de pràctiques pedagògiques elaborades per estudiants de la Universitat Complutense entre 1950 i 1973, procedents de tota la geografia espanyola. El patrimoni documental rep el nom...

  9. "Mi historia": diaris escolars durant la Guerra Civil a l´Illa de Menorca

    Alzina Seguí, Pere
    L�Escola Graduada d�Alaior inicià devers els anys trenta un conjunt de tasques innovadores aplicant propostes de Freinet, a través del mestre Andreu Bosch, i del mestre Llorenç Palliser, que en fou director. La revista escolar Nuestra Escuela fou un exemple d�aquestes propostes innovadores. L�altra gran experiència foren els quaderns «Mi historia». Durant els anys de la Guerra Civil, Menorca restà fidel al Govern republicà i organitzà els centres educatius a imitació del CENU català (Consell de l�Escola Nova Unificada). El Consell de l�Escola Nova Unificada centralitzà tot l�ensenyament en les escoles públiques i tancà les escoles privades. Tots els fillets...

  10. Educar en llibertat. L´Escola Blat a Eivissa (1970-1977)

    Albertí Genovart, Benet
    Entre 1970 i 1977 a Eivissa funcionà una escola privada que va adoptar un sistema d’ensenyança alternatiu en l’escola predominant de l’època, durant l’etapa final de la dictadura franquista i l’inici de la Transició democràtica. Aprofitant les possibilitats de la nova llei d’educació de 1970, dos universitaris valencians crearen un projecte experimental i innovador, tant pels seus mètodes d’ensenyament com pel tractament igualitari entre l’alumnat i professorat. El seu sosteniment provenia de les aportacions econòmiques dels pares, molts dels quals procedien de multitud de països, però va haver de tancar per falta de viabilitat econòmica.

  11. "Che cosa hai fatto a scuola?" La rappresentazione del tempo

    Pruneri, Fabio
    L´escola és el lloc essencial de la formació de nens i adolescents. El cinema italià ha representat en moltes formes diferents, en els últims trenta anys, el que va passar a les aules italianes: la successió de classes durant lany, els subjectes, l´exploració del dia. Les pel·lícules de ficció van reflectir un ambient escolar molt diferent del que esperen les famílies. Un context de socialització, de trobada, d´identificació. La meva comunicació pretén obligar, sobre la base d´una història artística i educativa, a la reflexió sobre la realitat de l´educació pública italiana des de 1980 fins als nostres dies. La clàssica...

  12. La imatge de l´escola a les cançons infantils expressada en nou metàfores

    Jaume Campaner, Miquel
    En el repertori de cançons per a infants, majoritàriament extretes del folklore de distints països, hi ha escasses referències a l´escola. Aquestes referències es troben en himnes de centres educatius o en composicions fetes per músics, mestres, pedagogs o poetes, per a ús de les escoles, amb una qualitat musical i literària molt desigual. En la present comunicació, ja que una altra cosa no permet la manca d¿una bibliografia completa d´aquestes composicions, ens limitem a examinar-ne una selecció, la majoria anteriors a 1910, que hem agrupat entorn de nou metàfores: llar, temple, taller, joc, jardí, llum, aliment, caserna i tresor....

  13. El aula rompe con la censura en Hollywood: el caso de "La calumnia"

    Durán Manso, Valeriano
    El cine de Hollywood apostó en la década de los cincuenta por mostrar los problemas de los jóvenes en el ámbito académico, tal y como reflejaron Semilla de maldad, Rebelde sin causa, o Esplendor en la hierba. Este marco, influido por un paulatino aperturismo temático, propició que en 1961 William Wyler volviera a adaptar la novela de Lillian Hellman The Children’s Hour bajo el título, La calumnia. Esta película resultó fundamental para derribar al Código Hays de censura, al tratar un tema considerado tabú como la homosexualidad en un internado femenino, permitiendo que la gran pantalla empezara a tratar abiertamente aspectos catalogados para adultos. Desde estas consideraciones,...

  14. Compartir, conviure i comprendre. Viatge a través de les nostres vivències

    Riera Montes, Montserrat; Mulet Rodríguez, Antònia; Fernández Gómez, Ascensión; Soler Font, Manuela; Reus Costa, Rita Laura; Valle Garcia, Sandra; Cuenca Giménez, Maria del Pilar; Molino Roca, Àngels; Andreu Santandreu, Sebastiana; Bellido Ros, Marta; Caldentey Salvà, Joana Maria; Lladó Moragues, Magdalena; Martínez Roca, Sílvia; Palou Morell, Joana Maria; Colom Parra, Rosa Maria; Sánchez Bisbal, Margalida
    S’exposen les metodologies i objectius d’un recull d’experiències educatives que ajuden als infants a comprendre el món mitjançant l’ús d’eines i recursos culturals matemàtics. Aquestes experiències s’han realitzat amb nins d’Educació Infantil de diferents escoles públiques de les Illes Balears. Així mateix, dues experiències, Xishun i Codi de barres, s’han realitzat amb alumnat de primer cicle d’Educació Primària.

  15. Els ambients al CEIP Son Basca

    Batle Siquier, Margalida; Bonet Martín, Sílvia; Camarera Camarera, María Amparo; Camps Filani, Maria Miquela; Moyà Castells, Maria Neus; Server Crespí, Francisca; Soler Cardell, Margalida
    L’article exposa l’experiència viscuda per l’equip d’educació infantil del CEIP Son Basca, de Sa Pobla, amb la implementació del treball per ambients. El projecte, iniciat al curs 2008-2009, arran de la participació de les autores a les VI Jornades Pedagògiques (Barcelona), inclou tots els membres de la comunitat educativa. Aquesta experiència de treball per ambients ha suposat l’establiment de set espais en els què els infants de tres a cinc anys poden experimentar, setmanalment, diferents situacions d’aprenentatge lúdic i actiu i expressar-se amb diferents llenguatges. Les propostes ludicodidàctiques són: experimentació, artística, mediateca, jugam a ser, berenar, música i hort. Els...

  16. Sala de llum i construccions

    Piris Llufriu, Joana; Majó Basomba, Joana; Moll Capella, Margarita; Moll Castán, Catalina
    L’article descriu un projecte d’innovació pedagògica dirigit a alumnes d’Educació Infantil del CEIP Pere Casasnovas de Ciutadella de Menorca. Es comenta que els nens estan pressionats a créixer i a madurar cada vegada més aviat ja que s’anteposen els continguts del currículum front a exercicis que desenvolupin l’emotivitat, la relació amb els altres i l’autoestima. La proposta pedagògica es concreta en la definició de quatre espais-ambients diferents en els quals s’agrupen nins de diferents edats. Amb aquestes activitats es pretén enriquir les relacions entre grups d’alumnes i els seus mestres; desencadenar dinàmiques de pensament, simbolisme i creació; afavorir la motricitat dels...

  17. Sòcrates a l’àgora. Una proposta per a 4t d’ESO

    Carreras, Ferran
    L’article exposa detalladament l’experiència d’un projecte per a la formació educativa en ètica i ciutadania, que es va posar en pràctica a l’IES Damià Huguet i al Centre de Tecnificació Esportiva de Campos . Es tracta d’una experiència de treball molt diversa, basada en vuit unitats didàctiques variades i que se centra en quatre competències bàsiques: aprendre a ser i a actuar de manera autònoma, aprendre a pensar i a comunicar, aprendre a descobrir i a tenir iniciativa, i aprendre a conviure i a habitar el món. L’objectiu principal és obrir el debat i abordar el pensament lliure, de tal...

  18. Taller de teatre. Una experiència didàctica a l’educació infantil

    García Socías, Catalina; Caro Martínez, Maria; Serra Arbona, Catalina
    L’article descriu una proposta pedagògica sobre representacions teatrals. Aquesta proposta va ser desenvolupada amb alumnes d’educació infantil del CEIP Pere Cerdà de Sóller entre els cursos 2002-2003 i 2008-2009. Els objectius de la proposta van ser: millorar l’expressió comunicativa mitjançant frases de tipus enunciatiu, interrogatiu i exclamatiu; observar, analitzar i verbalitzar les característiques dels personatges de l’obra; retenir gestos i moviments del personatge sobre l’escenari, desenvolupar el llenguatge gestual, etc. L’argument de les obres es basa en contes clàssics i de literatura local. Es detallen aspectes a considerar a l’hora de preparar l’attrezzo i s’aporta un històric de les representacions...

  19. Utilització de les TIC a l’educació infantil

    Pons Borràs, Dolors; Serra Cardona, Catalina; Febrer Torres, M.Àngels; Pons Sans, Àngels
    Es descriu una proposta pedagògica per introduir l’ordinador en el currículum de l’educació infantil. La metodologia duta a terme segueix un procés globalitzador fonamentat en principis d’aprenentatge significatiu. S’estudiaren els coneixements previs dels alumnes i es realitzà un plantejament de la tasca atenent les necessitats individuals de cada nen i nena. Es conclou que les TIC han estat elements mediadors a l’hora de treballar aspectes com l’aprenentatge de les matemàtiques, la lectoescriptura, la comunicació, l’escriptura i el desenvolupament del llenguatge oral.

  20. El nostre protagonista

    Torres Canet, Antònia; Alemany Garrido, M. Luisa
    L’article descriu una proposta pedagògica adreçada a alumnes d’educació infantil d’entre 3 i 5 anys. Aquesta unitat de programació pretén abordar l’educació de les habilitats i capacitats per al desenvolupament físic, emocional, afectiu, social i intel·lectual dels nins. El canvi consisteix a fomentar la comunicació entre els companys de classe i llurs respectives famílies. Es pretén afavorir la relació família-escola, compartir vincles afectius familiars amb companys i mestres, adquirir seguretat emocional i afectiva, exposar objectes personals, augmentar capacitats auditives i de concentració, etc. La metodologia de treball consisteix que cada alumne porta en un petit maletí objectes personals (fotografies, roba,...

Aviso de cookies: Usamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios, para análisis estadístico y para mostrarle publicidad. Si continua navegando consideramos que acepta su uso en los términos establecidos en la Política de cookies.