Sunday, March 1, 2015

 

 



Soy un nuevo usuario

Olvidé mi contraseña

Entrada usuarios

Lógica Matemáticas Astronomía y Astrofísica Física Química Ciencias de la Vida
Ciencias de la Tierra y Espacio Ciencias Agrarias Ciencias Médicas Ciencias Tecnológicas Antropología Demografía
Ciencias Económicas Geografía Historia Ciencias Jurídicas y Derecho Lingüística Pedagogía
Ciencia Política Psicología Artes y Letras Sociología Ética Filosofía
 

rss_1.0 Recursos de colección

DIALNET OAI Articles (592,626 recursos)
Dialnet (Difusión de Alertas en la Red) es una plataforma de recursos y servicios documentales, cuyo objetivo fundamental se centra en mejorar la visibilidad y el acceso a la literatura científica hispana a través de Internet.

Ciencias biológicas

Mostrando recursos 1 - 20 de 17,693

1. Noticiario ornitológico - Molina, Blas; Prieta, Javier; Lorenzo Gutiérrez, Juan Antonio; López Jurado, Carlos

2. PHD-Dissertation Reviews in Ornithology (2013�2014 Academic Year)

3. Habitat use and diet of the eurasian scops owl otus scops in the breeding and wintering periods in central Italy - Panzeri, Mattia; Menchetti, Mattia; Mori, Emiliano
The Eurasian scops owl is one of the least known European nocturnal raptors. The species is declining throughout its distributional range, thus giving concern for its conservation status. We investigated seasonal shifts in its habitat use and diet in central Italy, where scops owl is a resident species in Central Tuscany. The owls used grasslands and human settlements during the breeding period, while woodlands were mainly used during the winter. The main prey species in the diet during the warm period were grasshoppers (Orthoptera, Tettigoniidae), whereas shrews (Soricomorpha) constituted the main prey during the winter. Thus, protecting extensive grassland would...

4. Has the number of European Robins Erithacus rubecula wintering in Spain decreased? - Tellería Jorge, José Luis
This paper explores the numerical trends of winter ring recoveries of the European robin Erithacus rubecula in Spain to determine whether the number of extra-Iberian individuals has decreased in recent decades. Results show that despite the increasing numbers of ringed and controlled robins, the number of recoveries of individuals of northern origin has decreased since the 1970s. This pattern is congruent with the northwards retreat of the wintering grounds of some partially migratory bird species that may be due to global warming.

5. Home Ranges and Movements of Non-Breeding Bearded Vultures Tracked by Satellite Telemetry in the Pyrenees - Gil Gallús, Juan Antonio; Báguena Sánchez, Gerardo; Sánchez Castilla, Emma; Antor Castellarnau, Ramón J.; Alcántara de la Fuente, Manuel; López López, Pascual
We present data on home range sizes and spatial parameters of six non-breeding bearded vultures Gypaetus barbatus (one adult, four subadults and one juvenile) using Argos satellite telemetry in the Pyrenees (Spain-France) between 1999 and 2006. None of the birds left the Pyrenees during the tracking period and all individuals included supplementary feeding stations (SFS) in their home ranges. Home range areas reported here were smaller than those previously reported in South Africa and slightly larger than those reported in the Pyrenees and the Alps. Overlap between home ranges and SFS shows the importance of predictable sources of food, especially...

6. A Comparison of Direct and Distance Sampling Methods to Estimate Abundance of Nesting Gulls - Barbraud, Christophe; Fortin, Matthieu; Charbonnier, Y.; Delord, Karine; Gadenne, Hélène; Thiebot, Jean-Baptiste; Gélinaud, Guillaume
We compared the performances of the strip transect count method and the distance sampling method during colony surveys of large gulls to estimate the total number of nests. Ten colonies were surveyed by both methods. Nest detection probabilities varied from 0.519 ± 0.064 to 0.706 ± 0.049 and the average nest detection probability was 0.614 ± 0.015. Nest densities were highly variable, ranging from 77 nests/ha to 717 nests/ha. Estimates of the number of nests obtained by the strip transect count method averaged 9.3% lower than those obtained by distance sampling but by as much as 31% in some colonies....

7. Habitat use and selection of the marsh harrier Circus aeruginosus in an agricultural-wetland mosaic - Alves, Michelle; Ferreira, Joaquim Pedro; Torres, Inês; Fonseca, Carlos Roberto; Matos, Milena
Studying various aspects of the biology of a species of conservation concern allows us to improve our understanding of, for example, how the particularities of the landscape matrix influence its occurrence. The Lower Vouga Lagoon in central-western Portugal offers an unusual diversity of natural and humanised biotopes in an agricultural-wetland complex mosaic. This study aimed to identify the factors that may influence the occurrence and abundance of a diurnal raptor, the marsh harrier Circus aeruginosus, in this kind of landscape. The marsh harrier is a top predator that is considered as an umbrella species, i.e. one whose conservation may also...

8. Winter distribution of passerine richeness in the Magheb (North Africa): a conservation assessment - Tellería Jorge, José Luis; Fandos, Guillermo; Fernández López, Javier; Onrubia, Alejandro; Refoyo Román, Pablo
This paper studies the factors affecting passerine (Order Passeriformes) species richness in the Western Maghreb, a region at the southwestern border of the Palearctic reputed as a primary wintering ground for many common European birds. The effect of productivity, temperature, landscape structure and geographical location on bird richness was explored at 220 localities across Morocco. The models resulting from multivariate analyses supported the effects of productivity, temperature and landscape cover on bird richness, with higher numbers of species occurring in warm farmlands of the northwest. The most suitable areas for birds avoided the cold and arid expanses of the Atlas...

9. L’Antàrtida: una zona inhòspita habitada - Senabre, Pol
El que a simple vista pot semblar un oceà fosc, tempestuós, fred i inhabitable és, en realitat una zona amb un ecosistema exuberant, ric en espècies, formes i color que s’amaga sota el mantell del gel de l’oceà. Són supervivents en un dels hàbitats més durs del planeta i presenten un exemple increïble d’evolució i adaptació dels éssers vius a unes condicions més enllà de les quals només existeix la mort.Les limitacions tecnològiques havien impedit, fins a finals del segle XX, realitzar investigacions científiques a les gèlides aigües de l’Antàrtida. Però al perdre aquestes limitacions els investigadors que han tingut...

10. Mirem a sota la catifa? - Jacome, Daphne
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el mot contaminació és definit com la “Disminució de la qualitat d’algun recurs per addició o barreja amb materials aliens, sovint com a resultat de l’activitat de l’home o d’altres organismes ”. Es fa necessària una apreciació. Hi ha contaminants apreciables a ull nu, com les ampolles de plàstic i contaminants no apreciables, com els PCB (bifenils policlorats). Però a banda d’això, cal matissar la naturalesa del contaminant. Pot ser química (hidrocarburs, insecticides, matèria orgànica, fems...), o física (nuclear, lumínica, acústica o electromagnètica). Si alguna vegada t’has banyat a...

11. El Mar Mediterrani: pont o frontera - Senabre, Pol
Les distàncies actualment han perdut qualsevol tipus d’importància per la limitació de desplaçaments en una escala temporal humana. Però no sempre ha estat així. Recórrer 100kms podia suposar una setmana de viatge i accidents geogràfics (com muntanyes) o la presència de mars i oceans suposaven unes barreres sovint infranquejables per l’espècie humana. Com afectaven doncs aquestes limitacions de moviment de les diferents poblacions i què succeïa quan entraven en contacte? Encara en podem observar els efectes? Com han definit el panorama de les poblacions que viuen actualment a les costes del Mediterrani aquests moviments?La genètica de poblacions és l’estudi de...

12. Maridatge a la cèl·lula - Martorell, Alejandro
La visió de la cèl·lula emplenada d'objectes (orgànuls) estàtics i separats entre ells, com si de persones enemistades i sense relació es tractés, és totalment falsa. En l'última dècada s'ha observat que molts dels components cel·lulars estan en contínua interacció i que el bon funcionament d'aquesta pot arribar a diferenciar entre la supervivència de la cèl·lula o la mort. En aquest article anem a fer una passejada romàntica per una de les relacions que més controvèrsia i emocions està despertant actualment a la comunitat científica. Anem a parlar del reticle endoplasmàtic (RE) i els mitocondris.

13. Barcelona... ciutat d’ocells? - Fontelles Ramonet, Ferran
Possiblement hi ha gent que pensa que a Barcelona només hi ha coloms i gavines. Potser algun ciutadà més observador s'ha fixat en què també hi ha lloros verds i d'altres petits ocells de nom desconegut. La veritat és que la ciutat de Barcelona és el lloc triat per desenes d'espècies d'ocells a l'hora de reproduir-se. L'Atles dels ocells nidificants de Barcelona és un projecte que pretén conèixer de forma detallada les espècies d'ocells reproductores al municipi de Barcelona. Compta amb la sinergia de professionals i de ciutadans voluntaris i ha d'esdevenir una eina de coneixement i de gestió. Ha...

14. Epidemiologia genètica: El risc a la malaltia cardiovascular - Pozo Gomollón, Mari Carmen
Sabem que el nostre temps de vida serà aquell en que el nostre cor pugui seguir bategant, un múscul que malgrat tenir tan sols la mida d’un puny, és el més fort de tot el cos. El bon funcionament del cor i del sistema circulatori en general és per tant clau per la nostra supervivència i qualitat de vida. Això es veu clarament reflectit pel conegut fet de que avui en dia les malalties cardiovasculars representen la principal causa de mort de la població dels països desenvolupats, constituint un greu problema de salut pública que implica greus costos en la...

15. EGF: La defensa davant l’estrès - Fernández Domingo, Elena
Sona el despertador. Amb aquest so comença el nostre dia. En la major part dels casos, ens preparem en un temps rècord i sortim corrent cap al nostre treball o estudi. Després seguirem anant d'un costat a un altre, realitzant les múltiples tasques diàries que conformen la nostra rutina. En tot moment del dia, durant la nostra carrera contra el temps, vam procurar fer quantes més coses possibles en el menor temps possible. I qui és el fidel company de les nostres presses? El famós estrès. Ell aquesta present en el dia a dia de moltes persones i s'ha convertit...

16. Modificant el present per entendre el passat: l'amfiox i la transició d'invertebrats a vertebrats - Higes Castillo, Cristina
L’origen dels vertebrats ha estat un punt clau i de gran interès per a molts científics i per a la societat en general. És aquí on apareix l’amfiox, un fòssil vivent, amb el qual es treballa al laboratori per poder trobar respostes a aquests moments claus i transcendentals de l’evolució. L’amfiox no només és morfològicament el representant viu de l’ancestre de tots els cordats,sinó que, com més endavant veurem, posseeix un genoma “preduplicatiu”, és a dir, un modelen versió simple del genoma de tots els vertebrats, incloent‐hi l’humà. L’anàlisi del genoma de l’amfiox ha permès clarificar l’origen del nostre, alhora...

17. Què hi ha amagat, entre el blat? - Escuin Talaveró, Anna
La pèrdua de biodiversitat als conreus és conseqüència de la intensificació agrària sorgida als anys 60. Els canvis en l'estructura del paisatge i les pràctiques agrícoles afecten la conservació de la biodiversitat dels agrosistemes i el manteniment de determinades funcions ecològiques com la protecció dels conreus. Per aquest motiu és necessari conèixer la importància de la gestió agrícola i del context paisatgístic per poder desenvolupar mètodes que permetin reduir la pressió ambiental lligada a les activitats agràries i millorar les funcions ecosistèmiques. Així doncs, el objectius actuals de grup de recerca Ecologia dels Sistemes Agrícoles són: estudiar la biodiversitat dels marges i de les vores dels conreus...

18. Indagant en l'origen dels mitocondris - Martorell, Alejandro
Actualment hi ha pocs grups d'investigació que es dediquin a l'estudi de l'origen dels mitocondris. Totes les aportacions que es donen a la teoria endosimbiòtica o la teoria que apunta que els mitocondris provenen d'una especialització del reticle endoplasmàtic, provenen del treball elaborat per tal de comprendre diferents aspectes d'aquests orgànuls. Aquests poden ser l'estudi de nous fàrmacs contra el càncer, la recerca de teràpies alternatives contra malalties neurodegeneratives o la simple investigació de la pròpia mitocòndria per comprendre la seva genètica i biologia molecular.A la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona trobem diversos grups que treballen amb...

19. Mercè Durfort: L’art d’observar - Alarcón, Clara
L'alumne dubtós, insegur, de primer de Biologia que el primer dia entrava a la classe de Citologia i Histologia es trobava amb una prova “sondeig de coneixements”. La Dra. Mercè Durfort, que impartia l'assignatura des de feia més de 30 anys, estudiava els coneixements dels estudiants i el seu interès per la ciència. Qui era Ramón Margalef? Era una de les preguntes que angoixava a l'estudiant despistat que no s'havia fixat ni en el nom de l’edifici central de la Facultat de Biologia. Lluny del mal tràngol del primer dia, la catedràtica transmetia als seus alumnes la seva passió per...

20. L’àguila perdiguera a Catalunya: passat, present i futur - Fontelles Ramonet, Ferran
L’àguila perdiguera (Aquila fasciata) és un rapinyaire singular de casa nostra. Es tracta d’una espècie emblemàtica de la regió mediterrània, les poblacions de la qual han sofert una dura davallada en les passades dècades. Atenent les dades de mortalitat i productivitat, els models predictors matemàtics auguren un futur més aviat negre per aquesta au i evidencien una gran dependència envers altres poblacions ibèriques. A dia d’avui, les poblacions catalanes semblen estar estabilitzades, o fins i tot en un molt lleuger augment pel que fa al nombre de territoris nous ocupats. Així doncs, quin futur li espera a l’àguila cuabarrada a...

Página de resultados:
 

Busque un recurso