61.
Estudi del medi físic del parc agrari del Baix Llobregat: característiques del sòl - Tomeo Xufré, Núria; Vega Hinojosa, Vanesa
Aquest treball és un recull d’informació de l’àrea agrícola periurbana de Barcelona, queengloba el Parc Agrari del Baix Llobregat.Aquest estudi s’ha dividit en 2 zones, la Vall Baixa, que correspon als termesmunicipals de Papiol, Pallejà, Molins de Rei, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicençdel Horts, Sant Boi, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Feliu; i el Delta quecorrespon a Castelldefels, Gavà, Viladecans, i el Prat.El treball se centra en l’estudi del medi físic de la comarca del Baix Llobregat,concretament en les característiques climàtiques, geològiques i de relleu, i hidrològiquesdel Parc, complementant tota la informació trobada amb gràfics i mapes elaborats...
62.
Caracterització edafo-climàtica de la finca can parera, situada a St.Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) - Parera i Renau, Rubèn; Safont i Gil, Francesc
En aquest treball final de carrera, s’ha realitzat una caracterització edafoclimàtica de la finca de producció agrícola ecològica de Can Parera, situada al terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons en la comarca de l’Alt Penedès. En la caracterització climàtica s’han estudiat els principals índexs (Integral Tèrmica Activa, Integral Tèrmica Eficaç de Winkler i Amerine, Índex Hidrotèrmic de Branas, Bernon i Levadoux...)En la Caracterització edàfica els paràmetres estudiats són: contingut d’elements grollers i terra fina, Textura USDA, pH, Conductivitat Elèctrica, Matèria Orgànica, Carbonats Totals, Calç Activa, Determinació dels cations d’intercanvi (Potassi, Sodi, Calci i Magnesi.) En general es tracta d’un finca...
63.
Estudi i comparació del creixement i la producció de tres espècies de Pleurotus en diferents substrats - Amat Algaba, Albert; Martínez de Mas, Pere
Pleurotus ostreatus és un Basidiomicet sapròfit comestible, la producció del qual s’haincrementat sensiblement en els últims anys. L’objectiu principal del treball va ser estudiar laviabilitat de la utilització de residus vegetals produïts a Catalunya com a substrats de cultiu, i al'hora contemplar la possibilitat de cultivar espècies de Pleurotus diferents de la gírgola oorellana (Pleurotus ostreatus), que actualment es comercialitza pràcticament tot l’any.Per dur a terme l’estudi es va establir un experiment de cultiu al laboratori de tresespècies de Pleurotus (Pleurotus ostreatus, Pleurotus cornucopiae i Pleurotus eryngii) en cincsubstrats diferents ( palla, clòfia d'arròs + polpa de poma, encenall +...
64.
Evolució del pH i de la conductivitat elèctrica dels sòls del Parc de Bellvitge regats amb aigua freàtica - Catafal Pratginestós, Oriol; Gimeno Prats, Carla
Objectiu general:L’objectiu general de l’estudi és analitzar la influència de l’ús d’aigua del subsòl en l’evolució del pH i de la salinitat del sòl de les zones del parc sembrades amb gespa.Objectius específics:1. Valoració de la conductivitat elèctrica dels sòls al llarg del temps. 2. Valoració del pH dels sòls al llarg del temps. 3. Estudiar l’evolució de la salinització en profunditat dels esmentats sòls.
65.
Germinació de llavors de Digitaria sanguinalis: paper de les cobertes i requeriments tèrmics - Ros Freixedes, Roger
S’han estudiat els principals factors que condicionen la germinació de les llavors de lamala herba Digitaria sanguinalis (forcadella): el paper de les cobertes de la llavor en l’estat delatència i els requeriments tèrmics i lumínics per a la germinació.1) Les llavors d’aquesta espècie recentment dispersades són latents. L’extracció deglumes i glumel•les millora la capacitat de germinació. El percentatge de germinacióés gairebé del 100% si, a més, es danya el pericarp. L’aplicació d’un extracte etílicde glumes i glumel•les causa un retard en la germinació. Això suggereix lapossibilitat que hi hagi substàncies inhibidores de la germinació presents en lesglumes i glumel•les de...
66.
Restauración de canteras de caliza con lodos de depuradora: efectos en los lixiviados - García Gutiérrez, Sonia
Las operaciones de restauración a menudo se realizan sobre vertientes (o taludes) con fuertes pendientes y en condiciones geomorfológicas poco estables, que de forma casi inevitable generan aguas de escorrentía y de lixiviación que ingresan en los cursos de agua de la zona. De esta forma la aplicación de lodos ricos en sustancias potencialmente contaminantes, debe hacerse de forma que se minimicen los riesgos, por tanto utilizando materiales de restauración seguros. Tanto los lodos compostados como los secados térmicamente representan potencialmente una mejora frente a los lodos deshidratados de uso más frecuente en agricultura.Mediante el análisis de metales pesados y...
69.
El sorgo grano, como cultivo forrajero de secano - Casañas Artigas, Francesc; Visa Sansa, Núria; Verdú, Antoni M. C. (Antoni Maria Claret); Sánchez Bell, Esther; Bosch Roura, Lluís
Peer reviewed
61.
