Tuesday, April 28, 2015

 

 



Soy un nuevo usuario

Olvidé mi contraseña

Entrada usuarios

Lógica Matemáticas Astronomía y Astrofísica Física Química Ciencias de la Vida
Ciencias de la Tierra y Espacio Ciencias Agrarias Ciencias Médicas Ciencias Tecnológicas Antropología Demografía
Ciencias Económicas Geografía Historia Ciencias Jurídicas y Derecho Lingüística Pedagogía
Ciencia Política Psicología Artes y Letras Sociología Ética Filosofía
 

rss_1.0 Clasificación por Disciplina

Nomenclatura Unesco > (55) Historia

Mostrando recursos 61 - 80 de 150,740

61. Fernanda Guerra e a Institucionalização do Surfe Carioca na Década de 1960 - Cruz, Ana Carolina Costa
Este artigo analisa os primeiros momentos de institucionalização do surfe feminino, compreendendo os processos históricos relativos à participação de Fernanda Guerra nessa prática cultural corporal, protagonista desse momento. O surfe de maneira institucionalizada no Rio de Janeiro deu seus primeiros passos na década de 1960, justamente quando as mulheres se inserem na modalidade. Qual é a participação dessa agente social neste contexto? A metodologia utilizada foi a história oral, ou seja, trata-se de um método que não só suscita a emergência de novos objetos e nova documentação, como também estabelece uma relação original entre o historiador e os sujeitos da...

62. As Representações da Mídia sobre a Gestão Feminina no Clube de Regatas Flamengo - Gomes, Euza; Nassif, Vânia; Mourão, Ludmila; Lima, Edmilson de Oliveira
Este artigo tem por objetivo analisar as representações da mídia sobre as estratégias de gestão de Patrícia Amorim na presidência do Clube de Regatas Flamengo (CRF). A investigação da ação empírica exigiu a observação sistemática dos acontecimentos para compor o corpus pesquisado nos seguintes websites especializados em esportes: GLOBO.com, ESPN.com, SPORTV, Jornal Extra e Jornal do Brasil, durante seu mandato (2009-2012) e como primeira presidenta da história do Clube de Regatas Flamengo (CRF). A pesquisa foi desenvolvida por meio de dados secundários e os resultados foram organizados em duas categorias de análise temáticas, a saber: trajetória da dirigente, que inclui...

63. Valor Cultural e Ético do “Espetáculo Esportivo” na Grécia Antiga - Toledo Machado, Raoni Perrucci
Na Grécia Antiga, as praticas atléticas, antes mesmo de ser um objeto pedagógico, foi uma forma de produção cultural, e tinham nos Jogos Públicos sua principal forma de transmissão para toda aquela sociedade. Possuíam caráter sagrado e buscavam celebrar a honra dos deuses. Com o tempo, os Jogos realizados em Olímpia foram crescendo em importância, chegando a ser o acontecimento central de toda a cultura grega, interrompiam-se as guerras e uma multidão se dirigia para lá para apreciar os Jogos Olímpicos. Eram nestas ocasiões que se conheciam os novos heróis, o momento em que o homem chegava mais perto dos...

64. La escenificación de la historia en "Luces de bohemia" de Valle-Inclán: una estética aúrea al servicio de la modernidad - Adde, Amèlie

65. Reseña: Los dominicos insurgentes y realistas, de México al Río de la Plata - Torres Torres, Eugenio M.
En México no es usual preparar libros, ya sean compilados o propios, con una mirada a la América española. Tampoco abundan los trabajos sobre la participación de los religiosos dominicos en la insurgencia, pese a los estudios publicados por la Orden. Por esas dos razones, este libro parece ser singular. También se distingue por el perfil de los 28 autores, puesto que estudiantes y egresados de la licenciatura, maestría y doctorado comparten créditos con profesionales de la historia y académicos notables dedicados de tiempo completo a la investigación, e historiadores de la Orden de Predicadores. Esa diversidad, fortalecida con la...

66. La “República de Colombia” del Libertador Simón Bolívar - Uribe Celis, Carlos
Este ensayo traza el recorrido histórico de la “República de Colombia” como la visualizó, la programó y le dio vida el Libertador Simón Bolívar. La “República de Colombia” de Bolívar era la unión de lo que después constituyeron tres repúblicas distintas, hoy conocidas como Venezuela. Colombia y Ecuador. Bolívar aprovecha parcialmente una idea original de Miranda (la “Colombeia” del sueño continental del Precursor), y este ensayo ilustra la configuración del proyecto bolivariano, desde sus comienzos ajenos hasta la disolución del mismo, lo que prácticamente coincide con la muerte del Libertador. La historia de “Colombia” se ubica aquí en el contexto...

67. Com escriure una tesi d’història: consells, tècniques i recursos - Amaya Quer, Àlex
El propósito de este artículo es dar consejos útiles, comprensibles y fácilmente aplicables sobre el proceso de redacción de una tesis doctoral de historia. Ciertamente, no siempre un candidato a doctor tiene el tiempo necesario o las herramientas suficientes para abordar con confianza y posibilidades de éxito la compleja tarea de poner sobre papel el conocimiento acumulado fruto de años de investigación. En muchas ocasiones el doctorando no tiene a mano los recursos para realizar una planificación eficiente de la redacción o para anticipar la posibilidad de bloqueos que pueden suponer la pérdida de un tiempo precioso. Es con la...

68. Presentación del editor - Pala, Giaime
El presente dossier de Rubrica Contemporanea recoge los artículos fruto de las intervenciones presentadas en el seminario “Escriure Història: tàctiques i tècniques”, organizado por el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona y celebrado en la misma universidad los días 15, 16 y 17 de mayo de 2012. El objetivo que se prefijaron sus organizadores era el de proporcionar a los estudiantes del programa de doctorado “Historia comparada, política y social” una serie de puntos de vista que les ayudaran a tener una idea más clara acerca del largo y laborioso proceso de escritura de la...

69. La biografía como una solución del desencuentro entre la historia regional y la historia nacional: el México y la España decimonónicos - Thomson, Guy
L'autor comença per comparar els interessos de recerca dels actuals estudiants de doctorat a Warwick amb la seva pròpia formació i les seves expectatives quan es trobava en aquesta etapa. A continuació, exposa la trajectòria de les seves investigacions posteriors, primer en l'estat de Puebla a Mèxic i més tard a les províncies espanyoles de Granada i Màlaga. Els punts en comú entre les dues indagacions serveixen per definir unes inquietuds constants i traçar un perfil intel·lectual inadvertit.

70. El doctorando en Historia y la tesis doctoral: una reflexión sobre la narrativa académica - Pala, Giaime
L'objectiu del present article és proporcionar una reflexió sobre la narrativa acadèmica. Més en concret, es proposa formular algunes consideracions sobre el procés d'escriptura que ha d'afrontar l'aspirant a doctor en Història i assenyalar determinats punts de caràcter pràctic que es consideren importants per redactar una tesi doctoral: l'estudi de la gramàtica, l'ús dels diccionaris, l'estil narratiu, l'hàbit de la lectura com a entrenament lingüístic quotidià, l'elecció de la llengua en què s'escriurà la tesi, etc.

71. Desde la Historia: el estudio del proceso de construcción europea : sueño, aventura y realidad - Moreno Juste, Antonio
Aquest article analitza des del punt de vista de la Història les conseqüències que es deriven de la crisi del procés d'integració europea sobre les narratives del projecte europeu. Durant diverses generacions s'ha retratat habitualment la construcció europea com la història d'un èxit sense precedents, i tanmateix, en termes historiogràfics, la integració europea apareix allunyada dels convencionalismes d'aquesta narrativa de postguerra i es presenta com una acció plena de pragmatisme intergovernamental, determinada per les necessitats d'uns afeblits Estats europeus, coherent amb una nova concepció de la política econòmica i per descomptat, condicionada pel context internacional. El problema rau en què...

72. Razones para una historia internacional contemporánea - Huguet Santos, Montserrat
Les històries nacionals han estat durant els dos últims segles el centre de l'activitat investigadora i de la narrativa, que ha elaborat discursos justificatius i relats d'aprenentatge o adhesió de les ciutadanies als projectes polítics corresponents. Tanmateix, aquest procés encaixa difícilment amb una veritat històrica complementària, per bé que molt diferent: la que correspon a la progressiva mundialització de les experiències en la història contemporània, amb l'increment de dinàmiques històriques conflictuales i cooperatives. La proposta d'una transhistòria si més no hauria de poder suggerir allò que resta al marge de la història nacional, allò que, sent igualment configuració i canvi,...

73. Los techos de cartón vistos desde el avión: intelligentsia del siglo XXI y neoliberalismo de rostro humano en la Alianza Bolivariana - Andreani, Fabrice
L'article proposa explorar el sentit polític de l'Aliança Bolivariana fundada per Veneçuela i Cuba en 2004 (amb Bolívia, Equador i Nicaragua com altres membres importants) mitjançant l'estudi de les seves condicions sociohistòriques d'emergència i de difusió. Prenent l'ALBA com a projecte de governabilitat i per tant discurs dels actors revolucionaris (encara vius) que pretenen ocupar el poder d'Estat des de la revolució cubana, s'estableix la genealogia de les seves evolucions en els àmbits estratègics-via armada, procés xilè, crisi nicaragüenca-, abans de veure com es materialitza semblant equilibri entre violència i ideologia en el marc de la crisi política veneçolana de...

74. Repensar el pueblo venezolano: un afán discursivo y práctico de renovación desde la educación bolivariana - Vaisset, Natacha
 Després de la primera elecció d'Hugo Chávez a la presidència de Veneçuela (1998), l'objectiu declarat de les polítiques públiques va ser millorar la sort del poble veneçolà mitjançant una transformació social de la societat. Així, en l'àmbit de l'educació, els reformadors s'apropien de les figures tutelars de la història nacional a fi de formar l'home nou d'aquest poble en el Socialisme del segle XXI. Ara bé, convé interrogar-se sobre aquesta concepció unitària del poble (abusivament monolítica per a alguns, còmodament integrant per altres) el propòsit doble és restaurar la concepció del poble-nació a Veneçuela i federar la població entorn al...

75. El curt segle XX - Buj, Serge
Els homenatges que es van celebrar després de la mort d'Eric Hobsbawm, l'octubre del 2012, van obrir de nou un espai de discussió al voltant de la seva obra escrita. Ha estat segurament un dels esperits més avançats del segle XX, segle de fortes evolucions dins del pensament històric, sobretot quan s'ha hagut de formar un concepte vàlid d'aproximació a la història contemporània. Ens proposem plantejar la relació entre el treball específic de l'historiador, examinant la pròpia ideologització del discurs històric i la seva inserció dins d'un aspecte particular de la recerca històrica, la que s'interessa en la història actual....

76. Hobsbawm, testigo apasionado de la era de los extremos - Erice, Francisco
Hobsbawm, historiador especialitzat en el segle XIX, només tardanament ha abordat de manera àmplia la història del segle XX, especialment en la seva obra Age of Extremes. The Short Twentieth Century 1914-1991. En ella, així com a la seva autobiografia (Interesting Times) i altres treballs, analitza l'esdevenir d'aquest segle no a la manera d'un historiador desapassionat sinó com a “observador participant”. En aquest article es repassen les interpretacions de Hobsbawm i les crítiques que han despertat, especialment les seves tesis sobre la centralitat, en la dinàmica del segle, de la revolució soviètica de 1917 i les seves conseqüències; o l'enfrontament...

77. El debat de la nació: una nota sobre l’anomenat protonacionalisme - Torres Sans, Xavier
Cap a finals del segle XX la història de les nacions es va començar a escriure –i a concebre- d’una manera radicalment nova. Eric J. Hobsbawm va ser, sens dubte, un dels artífexs d’aquest canvi de paradigma, juntament amb Ernest Gellner, Benedict Anderson i altres autors no pas menys agosarats i iconoclastes. El resultat de tot plegat va ser un trencament amb la historiografia –i la sociologia- clàssica de les nacions; l’esclariment d’algunes controvèrsies antigues; i, finalment, la irrupció d’un cert nombre d’interrogants nous. L’anomenat protonacionalisme –un terme de Hobsbawm mateix- és una d’aquestes qüestions pendents o no del tot...

78. Eric J. Hobsbawm, la Historia desde abajo y el análisis de los agentes históricos - Miguel González, Román
Critically based on the radical historiographic tradition, this paper proposes a reflection on the evolution that Eric J. Hobsbawm experienced when analysing the historical agents from below. The author contextualizes his interpretation in the development of the social and cultural History between the 1950s and the 1990s, specially in the field of the so called radical and from below history, a kind of history that, besides Hobsbawm, has in E.P Thompson or G. Rudé some of its main practitioners.

79. La Generalitat republicana: algunes precisions sobre la seva actuació en matèria de museus i patrimoni - March Roig, Eva
La dècada dels trenta del segle XX, especialment els anys compresos dins la Segona República, va constituir el període més brillant de la història dels museus catalans. Va ser aleshores quan les col·leccions artístiques barcelonines van especialitzar-se donant forma, entre d’altres, al Museu d’Art de Catalunya, al Museu d’Arqueologia, o al d’Arts Decoratives; essent la major part dels museus d’art públics de la Barcelona d’avui, amb la divisió que presenten i els edificis que ocupen,  fruit d’aquella reestructuració. Durant aquells anys els museus van continuar, però, regint-se com ho havien estat fins aquell moment. No van quedar emparats en una...

80. Formas de participación y experiencia política durante el primer franquismo: la pugna por los principios ordenadores de la vida en comunidad durante el periodo de entreguerras (1936-1947) - Alegre Lorenz, David
Resulta si més no paradoxal la poca atenció brindada a fenòmens com la participació i l'experiència política a través del franquisme, sobretot si tenim en compte que es tracta de realitats essencials per a la comprensió de tot règim polític modern que es tingui com a tal i que, d'altra banda, ens aporten una perspectiva privilegiada de la seva particular naturalesa. Aquest article pretén demostrar la gran varietat de formes de participació i experiència polítiques engegades pel franquisme com a respostes radicals al repte de la modernitat. Com tracto de demostrar, en la primera dècada de vida del règim tot...

Página de resultados:
 

Busque un recurso