Sunday, March 29, 2015

 

 



Soy un nuevo usuario

Olvidé mi contraseña

Entrada usuarios

Lógica Matemáticas Astronomía y Astrofísica Física Química Ciencias de la Vida
Ciencias de la Tierra y Espacio Ciencias Agrarias Ciencias Médicas Ciencias Tecnológicas Antropología Demografía
Ciencias Económicas Geografía Historia Ciencias Jurídicas y Derecho Lingüística Pedagogía
Ciencia Política Psicología Artes y Letras Sociología Ética Filosofía
 

rss_1.0 Clasificación por Disciplina

Nomenclatura Unesco > (57) Lingüística

Mostrando recursos 161 - 180 de 52,684

161. Trobades entre joves autòctons i joves nouvinguts per crear un entorn que estimuli l'ús de la llengua - Fluxà, Paula
Més del 50 % de la població de Palma ha nascut fora de les Illes Balears i en principi, doncs, no té el català com a llengua primera: segons un estudi coordinat per la Universitat de les Illes Balears, a Palma es parlen unes cent seixanta llengües diferents. Davant d'aquesta diversitat, l'any 2008 es va crear el servei de dinamització lingüística de la ciutat, l'anomenat Projecte:D, que consta de deu dinamitzadors lingüístics i actua en tres àmbits: territorial, intercultural i escolar. L'article fa un repàs de l'evolució del projecte i d'algunes experiències pràctiques (com els tallers prelingüístics o les colònies lingüístiques)....

162. Llengua i modernitat: comunicació i ús educatiu i social del català. L'Experiència d'Escola Valenciana - Fullana Martínez, Gerard
Escola Valenciana, una entitat cívica formada per vint-i-quatre associacions comarcals, ha creat un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular que, més enllà de la llengua, destaca per la qualitat educativa que comporta. Actua a partir de tres conceptes clau: la inseparabilitat de llengua i modernitat; la comunicació com a eina indispensable per a la normalització lingüística, i la necessitat d'innovació en el sistema educatiu. Conscient de la importància de les TIC en la societat actual, Escola Valenciana ha apostat per l'activisme a Internet i a les xarxes socials (a més dels mitjans de comunicació tradicionals), i hi ha...

163. Experiències per a l'extensió de l'ús del català en l'educació en el lleure. El Taller d'educació per la llengua - Palau Puig, Carles
Per aconseguir que una llengua moli i se n'estengui l'ús cal, en primer lloc, establir una estratègia seductora. I per a Tallers per la Llengua, en el context actual del català, aquesta estratègia implica necessàriament recórrer a elements com el prestigi i la dignitat de la llengua: cal trencar prejudicis lingüístics (com el fet que el català és una llengua minoritària) i desenvolupar la llengua amb seguretat i respecte. L'article fa una explicació detallada de les diferents sessions que ofereix Tallers per la Llengua per intentar millorar les actituds i els hàbits lingüístics d'alguns perfils de població. Un d'aquests tallers és...

164. Característiques demolingüístiques dels joves de Catalunya a finals de la primera dècada del segle XXI - Pradilla Cardona, Miguel Angel; Torres-Pla, Joaquim
Per aconseguir que una llengua moli i se n'estengui l'ús cal, en primer lloc, establir una estratègia seductora. I per a Tallers per la Llengua, en el context actual del català, aquesta estratègia implica necessàriament recórrer a elements com el prestigi i la dignitat de la llengua: cal trencar prejudicis lingüístics (com el fet que el català és una llengua minoritària) i desenvolupar la llengua amb seguretat i respecte. L'article fa una explicació detallada de les diferents sessions que ofereix Tallers per la Llengua per intentar millorar les actituds i els hàbits lingüístics d'alguns perfils de població. Un d'aquests tallers...

165. Els Canvis sociolingüístics en el pas de primària a secundària: el projecte RESOL a la ciutat de Mataró - Bretxa Riera, Vanessa; Vila Moreno, Francesc Xavier
Aquest treball presenta part dels principals resultats del projecte RESOL, el qual pretén analitzar els canvis que experimenta la població preadolescent en les seves pràctiques lingüístiques i culturals durant el pas de l'educació primària a la secundària, a la ciutat de Mataró. El projecte està concebut de manera longitudinal, amb dues etapes de recollida de dades: una primera etapa, en què s'analitza el comportament dels informants en el seu últim any d'ensenyament primari (6è grau), i una segona etapa, un any més tard, amb l'anàlisi dels informants a la fi de 1r de l'educació secundària obligatòria. La base de l'anàlisi és...

166. El Català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana - Bastardas Boada, Albert
Segons els estudis existents, en general, els joves són la franja més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits i contextos, però, en conjunt, són els que menys el fan servir. En l'àmbit metropolità, on resideix la majoria de la població de Catalunya, l'ús del català per part dels joves és encara més baix. Alhora, se sap que l'assoliment de la competència de l'expressió oral en català al final del primer cicle de l'ESO no és pas general, per la qual cosa tot sembla indicar que el model escolar actual no té gaire influència en els usos lingüístics...

167. Els Usos interpersonals o privats a Catalunya. Balanç i perspectives de futur - Aymà Aubeyzon, Josep M.
L'objectiu de l'article és fer un recull de les diverses actuacions de política lingüística relacionades amb el foment del català en els usos interpersonals. Alhora, es tracta de fer-ne un balanç analític i elaborar algunes propostes de futur. Primerament, s'analitzen les actuacions d'un primer període, des de l'any 1981 al 2000, subdividit en dues dècades, la dels anys vuitanta i, posteriorment, la dels noranta. Mentre a la dècada dels vuitanta es porten a terme les campanyes de la «Norma» (1981) i «Depèn de vostè (que aquí es parli català...)», a la dècada següent ja no es creu convenient incidir en aquest...

168. L'Evolució dels usos professionals a Catalunya del 1997 al 2008 - Fabà Prats, Albert
L'article analitza l'evolució dels usos lingüístics professionals a Catalunya des de l'any 1997 fins al 2008. Tanmateix, clarifica, en primer lloc, a què ens referim quan diem usos profes- sionals. Els usos orals amb els veïns, les botigues, els bancs o les caixes ens permeten constatar que en els dos primers casos es produeix una reducció percentual de l'ús del català, però que aquesta reducció és fruit, sobretot, de l'arribada de persones immigrades amb llengües altres que el català, en aquest període de poc més de deu anys, i no tant d'una defecció en l'ús del català per part dels que...

169. L'Evolució dels usos privats a Catalunya del 1997 al 2008 - Torres-Pla, Joaquim
L'article analitza l'evolució dels usos lingüístics a Catalunya del 1997 al 2008. En aquest període s'ha produït una important immigració provinent de diverses regions del món, superior al milió de persones, i això ha comportat canvis notables en la situació sociolingüística. De manera matemàticament inevitable, han disminuït els percentatges d'ús del català, però, en canvi, se n'ha mantingut bàsicament el nombre de parlants. En la transmissió lingüística familiar intergeneracional, el català ha continuat creixent de manera notable, mentre que les altres llengües han continuat retrocedint. Durant el període estudiat, ha augmentat de manera clara el nombre dels que canvien cap...

170. Pradilla, Miquel Àngel (2011). De política i planificació lingüística: Mirades contemporànies a l'ecosistema comunicatiu català. Benicarló: Onada. 142 p. - Massaguer Comes, Marina

171. Història del col·lectiu GCS/ASOLC/SOCS - Vallverdú Canes, Francesc
L'any 1973 un petit col·lectiu d'estudiosos dels Països Catalans es constituí en el Grup Català de Sociolingüística (GCS), amb el propòsit d'impulsar la normalització de la llengua catalana i els estudis sociolingüístics en la seva àrea. La seva primera aparició pública fou en el VIII CongrésMundial de Sociologia (Toronto, 1974), on, gràcies a L.V.Aracil—un dels promotors del GCS—, s'organitzà una sessió dedicada a la llengua catalana, i tot el seumaterial es publicà al primer número de l'anuari Treballs de Sociolingüística Catalana (1977). L'any 1981 el GCS tenia divuit associats. La creixença del col·lectiu el portà, el 2005, a denominar-se Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC) i,...

172. La intervenció en les competències, els usos, les ideologies: d'"El català, cosa de tots" a "El català, llengua comuna" - Riera Gil, Elvira
L'autora ofereix una perspectiva de la política lingüística duta a terme pel Govern de Catalunya en el període 1980-2010, que al seu entendre ha tingut una trajectòria coherent, encaminada a fomentar el català com a objectiu valuós i compartit per una societat cohesionada i inclusiva.Hi distingeix dues etapes: en la primera, iniciada amb la campanya «El català, cosa de tots», es recull el desig social de recuperar l'ús del català com a llibertat democràtica i signe de la identitat col·lectiva, i s'estableix una base teòrica, legislativa i organitzativa sòlida. En la segona, s'incorpora la consciència dels efectes socials de la globalització, s'assumeix l'entorn multilingüe, es fomenta el...

173. L'univers calidoscòpic de la sociolingüística de la variació en l'àmbit de la llengua catalana - Pradilla Cardona, Miguel Angel
En el trànsit d'una lingüística autònoma, això és, centrada exclusivament en l'anàlisi de l'estructura de les llengües, a una lingüística que preveu programàticament la interacció entre les variables lingüístiques i les variables sociopragmàtiques, s'han posat damunt la taula un bon grapat d'enfocaments teoricometodològics. Sens dubte, un delsmodelsmés reeixits ha estat el variacionista, el qual ha permès avançar en la caracterització social del llenguatge i en l'ordenació i la interpretació de la diversitat lingüística. L'article s'ocupa d'abordar els diferents vèrtexs amb què es manifesten els estudis variacionistes en l'àmbit de la llengua catalana: des de l'ortodòxia dels plantejaments de W. Labov fins a la socialització dels enfocaments dialectològic...

174. El dret lingüístic en l'àmbit català - Pons Parera, Eva
En aquest article s'examinen l'origen, l'evolució recent i les línies teoricometodològiques del dret lingüístic que s'ha desenvolupat en l'àmbit català. L'anàlisi inclou els factors impulsors i condicionants posteriors del tractament jurídic doctrinal de les qüestions lingüístiques, tot destacant els aspectes comuns i les especificitats presents en els distints territoris que conformen l'àmbit català.A continuació, es reflexiona sobre quines han estat les relacions del dret lingüístic amb altres disciplines lingüístiques. I, finalment, s'apunten els principals reptes futurs del dret lingüístic com a disciplina o sector de la investigació jurídica.

175. Hi ha una història social de la llengua catalana? - Nicolás Amorós, Miquel
La lingüística històrica ha produït al llarg de l'últimsegle estudis notables sobre l'evolució formal de la llengua catalana. A més, en les últimes dècades s'ha desenvolupat una sociolingüística catalana que connecta la teoria i la descripció empírica amb la política lingüística. No obstant això, no s'ha gestat una història social de la llengua, o una sociolingüística històrica en sentit estricte, més enllà d'alguns esforços individuals. Les raons d'aquest dèficit són internes (les limitacions de l'objecte d'estudi, la inèrcia i l'estancament dels estudis filològics...) i externes (els condicionants sociopolítics i de mercat que pesen sobre el català). Per això es proposa avançar cap a un nou paradigma en...

176. La transmissió lingüística del català: estat de la qüestió i avaluació analítica - Montoya Abat, Brauli; Mas Miralles, Antoni
Aquest article consta de tres parts. En la introducció exposem la conveniència d'analitzar la transmissió, que inclou la interrupció i la revernacularització, com un procés imprescindible per a conèixermillor la realitat sociolingüística d'una llengua.Aquesta anàlisi es basa en els fonaments teòrics de la psicologia social, la sociologia i la sociolingüística. En segon lloc, femun breu repàs de l'estat de la qüestió dels estudis realitzats fins ara en català, tant des de l'òptica quantitativa com qualitativa. Finalment, en les conclusions comentem una sèrie de suggeriments i propostes que van des de la necessitat de comptar amb un marc teoricometodològic propi, de disposar d'una terminologia específica, de la importància...

177. De la normalització a la sostenibilitat: els límits de la planificació de l'estatus - Marí Mayans, Isidor
La intervenció dels poders públics sobre l'estatus de la llengua catalana des de la transició política no ha estat estrictament objecte de planificació, i es caracteritza pel desinterès o l'adversitat dels poders estatals i supraestatals, per la diversitat dels espais polítics subestatals i per la discontinuïtat de les actuacions. Fins al final dels anys vuitanta hi predomina un enfocament de normalització lingüística, centrat en la creació d'un marc jurídic i institucional que permetés invertir el procés de substitució lingüística. La necessitat d'una planificació lingüística general es va evidenciar en el pas dels anys vuitanta als noranta, però des del final d'aquesta dècada la idea central ha estat...

178. Ecologia lingüística - Comellas Casanova, Pere
L'orientació ecolingüística té en la sociolingüística en català una tradició ben primerenca i un desenvolupament recent notable. L'article repassa breument la tradició d'aquest enfocament i les principals línies actuals que la segueixen, basades tant en l'adaptació del model epistemològic de l'ecologia a la sociolingüística —amb l'adopció de conceptes com ecosistema o emergència, i amb la crítica a una concepciómecanicista i analítica, substituïda per un punt de vista holístic— com en l'assumpció de certes propostes de l'ecologisme com la preservació i la diversofília. Finalment, s'esmenten altres direccions, com ara la teoria de les catàstrofes o l'analogia ecològica en l'anàlisi del discurs.

179. La contribució (escassa i poc reconeguda) de la ciència política a l'estudi de la relació entre llengua i societat - Branchadell, Albert
Aquest article revisa la contribució dels politòlegs locals a l'estudi de la relació entre llengua i societat a l'àrea lingüística del català en els darrers quinze anys. Tres són les conclusions principals a què arriba. Primera, la contribució dels politòlegs locals ésmés aviat escassa, no té una perspectiva comparativa i no està sempre ben connectada amb els debats teòrics de la ciència política d'àmbit mundial. Segona, aquesta contribució no ha tingut gaire influència en el desenvolupament de la sociolingüística catalana, que ha estat tradicionalment controlada (i encara ho està) per estudiosos titulats en filologia catalana quemostren actituds indubtablement militants. Tercera, mentre que la majoria d'aquests sociolingüistes catalans...

180. L'antropologia lingüística: etnografia i conceptes - Argenter, Joan Albert
Entenent que la recerca etnogràfica és pròpia de l'antropologia lingüística, l'article se centra en els treballs que n'han fet un ús metodològic i heurístic. Des d'un punt de vista conceptual s'aborden els conceptes de significat social, comunitat i context, i també la funció de la indexicalitat, en particular la no referencial. A continuació, s'identifiquen diversos fenòmens estudiats per la sociolingüística catalana sota aquest patró i se'n destaquen contribucions significatives en cada àrea: tria de llengua, canvi de codi, pràctiques lingüístiques del jovent, desigualtat social i etnografia de l'escola, comunicació intercultural, substitució lingüística, atròfia i extinció d'una llengua, ideologies lingüístiques i etnografia lingüística històrica. Finalment,...

 

Busque un recurso