Monday, November 24, 2014

 

 



Soy un nuevo usuario

Olvidé mi contraseña

Entrada usuarios

Lógica Matemáticas Astronomía y Astrofísica Física Química Ciencias de la Vida
Ciencias de la Tierra y Espacio Ciencias Agrarias Ciencias Médicas Ciencias Tecnológicas Antropología Demografía
Ciencias Económicas Geografía Historia Ciencias Jurídicas y Derecho Lingüística Pedagogía
Ciencia Política Psicología Artes y Letras Sociología Ética Filosofía
 

rss_1.0 Clasificación por Disciplina

Nomenclatura Unesco > (57) Lingüística

Mostrando recursos 181 - 200 de 48,347

181. Observadores de gabinete, lenguas indígenas y “tecnología de papel” - Farro, Máximo Ezequiel
En esta ponencia, a partir del proceso de identificación y clasificación de los manuscritos que constituyeron su archivo personal, se describen someramente los métodos de trabajo, las prácticas de recolección de la información y el proceso de construcción crítica de la evidencia llevadas a cabo por Samuel A. Lafone Quevedo para las clasificaciones de ―etnografía lingüística‖ de los grupos indígenas de América del Sur. Para ello, proponemos entender al gabinete mismo como un ―espacio de observación‖ donde Lafone desarrolló una ―tecnología de papel‖ de carácter flexible, formando un acervo para las clasificaciones lingüísticas que facilitó la combinación crítica de la...

182. LINGUISTIC CORRECTION EVALUATION OF 1H-NMR SPECTROSCOPY IN PREDICTING PLATINE-RELATED TOXICITIES IN LUNG CANCER PATIENTS - VANHOVE, Karolien; MESOTTEN, Liesbet; THOMEER, Michiel; Louis, Evelyne; ADRIAENSENS, Peter

183. El DSM-V. Luces y sombras de un manual no publicado. Retos y expectativas para el futuro - Llanes Castillo, Arturo; Sánchez Juárez, Indira Guadalupe; García Maldonado, Gerardo; Saldívar González, Atenógenes
Un tema de gran interés a lo largo de la historia de la psiquiatría, ha sido el relacionado a los sistemas diagnósticos. El Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (DSM por sus siglas en inglés) y la Clasificación Internacional de Enfermedades (CIE), integran los criterios diagnósticos comúnmente utilizados en la práctica psiquiátrica. El DSM en su cuarta edición revisada, es ya insuficiente para el trabajo clínico actual, por lo que se ha estado trabajando en la configuración de lo que será el DSM-V (quinta edición); no obstante, aún y con toda la planeación, se teme que no se logren cubrir todas las necesidades de la psiquiatría moderna....

184. Les Estades a l'estranger i l'adquisició de la llengua i la cultura - Pérez Vidal, Carmen
Las estancias académicas en el extranjero (SE) en el marco de los programas de movilidad, especialmente en el contexto europeo de los programas Sócrates-Erasmus, han atraído recientemente la atención de la investigación sobre adquisición de lenguas. Si bien las expectativas puestas en las SE son altas, a menudo se perciben grandes diferencias, tanto tipológicas como cuantitativas, en los beneficios obtenidos por parte de los estudiantes, diferencias que hace falta intentar explicar para mejorar la eficacia del sistema de intercambios y movilidad. Todo parece indicar que las ganancias lingüísticas más claras se dan en la fluidez y la corrección orales, y...

185. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i l'article 22 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea - Castellà Surribas, Santiago J.
L'article intenta respondre a la pregunta de en quina mesura el contingut de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries interactua com a criteri interpretatiu del concepte de diversitat lingüística, el respecte de la qual es proclamat per la Unió Europea en l'article 22 de la seva Carta dels Drets Fonamentals. La noció «diversitat lingüística», en tant que concepte jurídic indeterminat ens planteja el problema de la seva interpretació, contingut i abast; més encara a la llum de la manca de obligatorietat directa de la Carta dels drets Fonamentals de la Unió Europea. Com veurem, el respecte a...

186. La política lingüística de la UE - Bos Solé, Alexia
Aquest article pretén donar compte de l'actual política lingüística que està duent a terme la Unió Europea mitjançant les seves institucions, principalment a través de la Comissió Europea. L'article descriu totes les iniciatives que afavoreixen en major o menor grau les llengües regionals o minoritàries. L'última part de l'article se centra en les perspectives de futur dels programes de la UE des del 2007 fins al 2013. Així, es presenten les principals accions i línies de finançament que, tot i estar pendents de ser aprovades definitivament pel Consell i pel Parlament europeus, és probable que aviat formin part de la...

187. El compromís de la UE amb la diversitat lingüística: estat de la qüestió - Strubell Trueta, Miquel
L'article tracta dels diferents aspectes d'una política lingüística de les institucions europees encara fragmentària i poc desenvolupada en molts aspectes. S'hi descriu l'ús de les llengües a les institucions, dels sistemes interns de gestió multilingüe de documents i reunions, del foment de l'estudi de les llengües europees per part dels ciutadans, i del suport, insegur, a les llengües dites "regionals i minoritàries". S'analitza l'ús en els textos de mots com "diversitat lingüística" per concloure que el seu sentit varia substancialment segons el moment i el context; i que el nacionalisme lingüístic més potent no l'exerceixen els parlants de les llengües...

188. El marc jurídic de les llengües a la Unió Europea - Pons, Eva
La regulación de las lenguas dentro la Unión Europea debe buscarse, en primer lugar, en los tratados (donde deriva la noción de lengua del Tratado), en la atribución al Consejo de la fijación del régimen lingüístico institucional, y en el principio –todavía débil jurídicamente- de respecto de la diversidad lingüística. En segundo lugar, el Reglamento del Consejo 1/1958 establece las nociones de lengua oficial y de trabajo como base del sistema de multilingüismo oficial característico de esta organización. La flexibilidad del régimen lingüístico de las instituciones se hace patente, sin embargo, en las regulaciones internas de las instituciones, que admiten...

189. El plurilingüisme europeu: una introducció - Boix-Fuster, Emili
L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part...

190. L'articulació de la diversitat lingüística a la Unió Europea: introducció - Pons, Eva

191. La regulació constitucional del multilingüisme a Espanya: qui vol canviar què - Branchadell, Albert
Aquest article classifica les propostes de canvi de l'actual regulació constitucional del multilingüisme a Espanya a través de diverses consideracions com la identificació de qui vol canviar-la i en quin sentit es vol efectuar el canvi. Branchadell organitza l'exposició en tres apartats diferents. Al primer defineix les nocions de “llengua oficial” (si és adoptada com a vehicle de comunicació) i “règim lingüístic” (conjunt d'una o més llengües oficials). A la segona, presenta una tipologia de règims lingüístics per a estats federals basada en el règim lingüístic de –les institucions centrals de- l'Estat i el règim lingüístic de –el territori de-...

192. 25 anys de la Constitució - Solé Durany, Joan Ramon
En aquest text es valoren, en primer lloc, els principis en què es basa l'organització lingüística de l'Estat espanyol segons la Constitució de 1978, el text de la qual, segons Solé, ha resultat ser un marc que no ha garantit un procés clar de recuperació de totes les llengües pròpies diferents del castellà a tots els territoris. Posteriorment, es presenta un decàleg de propostes per a la reforma de l'Estatut, que passen, entre altres aspectes, per declarar el català i l'aranès com a úniques llengües oficials i nacionals a Catalunya i la Vall d'Aran, respectivament. A propòsit d'això, el tercer...

193. De la inexistència a la desigualtat - Melià, Joan
La pluralidad lingüística de la Constitución española es el objeto de reflexión de este artículo, que se inicia con una descripción de las deficiencias que contiene la Constitución en relación con las lenguas del Estado. Las deficiencias se manifiestan en la desigualdad tanto en comportamientos y actitudes de los organismos y de representantes de las instituciones como en el régimen educativo y en el proceso de integración de la población inmigrada. La aportación de Melià concluye con una propuesta de cambios necesarios en el marco lingüístico español, la cual debe reconocer el catalán, el euskera y el gallego como lenguas...

194. Cinc qüestions entorn el plurilingüisme estatal - Marí, Isidor
Aquest article presenta cinc reflexions sobre el plurilingüisme de l'estat espanyol, la més important de les quals gira al voltant de la igualtat lingüística sense sobirania política. Aquesta qüestió, que clou l'article, es veu precedida i complementada per altres aspectes com un marc satisfactori de debat polític, una igualtat formal de les llengües de l'estat, un model satisfactori de plurilingüisme estatal igualitari i la introducció del plurilingüisme en àmbits d'ús d'eficàcia simbòlica i funcional.

195. La diversidad de lenguas en España durante los últimos 25 años. Perspectivas desde territorio monolingüe - Barrera González, Andrés
L'article de Barrera respon a la petició dels organitzadors de les Jornades objecte d'aquest número d'assumir la representació de l''Espanya monolingüe'. Per això, l'autor ha estructurat la seva aportació en tres parts: a la primera i la segona es glossen les idees de dos sociòlegs espanyols; a la tercera es presenten una sèrie de consideracions del propi autor a l'entorn del debat polític i ideològic que ha generat la diversitat lingüística espanyola en els últims vint-i-cinc anys. El primer sociòleg les idees del qual apareixen exposades i comentades és Juan José Linz. Segons Barrera, les posicions de Linz semblen estar influïdes...

196. Les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol (un balanç de 25 anys de la CE) - Boix-Fuster, Emili
L'article de Boix fa un balanç de les llengües en els òrgans centrals de l'Estat espanyol al llarg de 25 anys de la Constitució espanyola. L'article està bastit a partir de dos blocs: el primer és una presentació històrica de la relació entre l'Estat i les llengües, i el segon és una valoració per part del propi autor sobre les necessitats actuals de la política lingüística estatal. En el primer apartat s'aborden els aspectes que segueixen: 1) l'escassa consideració del multilingüisme a Espanya, tal com s'ha fet evident amb diferents fets històrics que s'esmenten. 2) Les divergències en les consideracions de...

197. Ensenyar a llegir i escriure i més hores de castellà. Com ho farem? - Fons Esteve, Montserrat
La LOCE i els decrets que la complementen estableixen que en el primer cicle de primària, els cursos en què s’aprèn a llegir i escriure, s’han impartir quatre hores setmanals de castellà. En aquest article s’analitzen les repercussions d’aquesta mesura en el procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i en la consecució de l’objectiu lingüístic final del sistema educatiu a Catalunya (garantir el coneixement de les dues llengües oficials). La discussió gira entorn de tres eixos: la diversitat de coneixements lingüístics de l’alumnat que aprèn a llegir i escriure en una mateixa aula, la integració de l’ensenyament de la...

198. La llengua catalana a l'Escola després de la Llei de qualitat de l'educació - Pons, Eva
A partir d’una minuciosa comparació entre la LOGSE i la LOCE i els decrets que les complementen, en aquest article s’analitzen l’abast dels canvis normatius introduïts per la LOCE en els nivells d’educació primària, secundària obligatòria i batxillerat, i la seva incidència sobre el model lingüístic escolar vigent a Catalunya. Al llarg de l’article es mostra com aquests canvis situen la llengua catalana en una situació de desigualtat i de discriminació respecte de la castellana, fet contrari als principis que deriven del reconeixement del català i del castellà com a llengües oficials a Catalunya. A més, el canvi de marc legal...

199. Co-ontogenia. Una aproximación sistémica al lenguaje - Vianna, Beto
Los aspectos biológicos y cognitivos del lenguaje vienen siendo estudiados, desde mediados del siglo pasado, en el contexto de una biología y de una cognición específicamente humanas. Aún así, hay aspectos relacionados con el vivir y el conocer que remiten a los seres vivos en general y no sólo a los humanos, y que son cruciales para hablar de los procesos generativos del lenguaje, es decir, de las relaciones recurrentes entre dos o más organismos (co-ontogenia) que establecen vivencias compartidas entre esos organismos. Para hablar sobre esos aspectos, es preciso que superemos el discurso estrictamente objetivista de la ciencia y...

200. Organización cultural de la enfermedad y estructuras semánticas: Enfermedades músculo-esqueléticas de la población Mapuche de Chile - Vidal Herrera, Aldo; Alarcón, Ana M.
Se presentan resultados etnosemánticos de una investigación antropológica multimétodo de enfermedades músculo-esqueléticas en la población Mapuche de Chile. Desde la antropología lingüística se describen los hallazgos respecto a los mecanismos y estructuras semánticas de identificación y organización de los lexemas de las entidades patológicas reconocidas por la lengua mapuche, el mapudungun, así como sus aspectos culturales y cognitivos. Los resultados muestran: a) la existencia de una estructura semántica formal taxonómica para la clasificación y organización de las unidades relativas a enfermedades; b) la existencia de estructuras semánticas tipológicas y paradigmáticas, para dimensiones semiológicas de las enfermedades; c) la presencia de...

 

Busque un recurso