Monday, March 30, 2015

 

 



Soy un nuevo usuario

Olvidé mi contraseña

Entrada usuarios

Lógica Matemáticas Astronomía y Astrofísica Física Química Ciencias de la Vida
Ciencias de la Tierra y Espacio Ciencias Agrarias Ciencias Médicas Ciencias Tecnológicas Antropología Demografía
Ciencias Económicas Geografía Historia Ciencias Jurídicas y Derecho Lingüística Pedagogía
Ciencia Política Psicología Artes y Letras Sociología Ética Filosofía
 

rss_1.0 Clasificación por Disciplina

Nomenclatura Unesco > (57) Lingüística

Mostrando recursos 181 - 200 de 52,726

181. Notas etno-lingüísticas da terra de Melide: O pan - Fraga García, Ramón

182. Notas etno-lingüísticas de Toba (Cee) - López Facal, Susana

183. Galicia en la cartografía lingüística - Alvar López, Manuel

184. Notas etno-lingüísticas en torno a la pesca de río en Galicia (río Mandeo) - Couceiro Pérez, José Luis

185. Llengua inicial i llengua amb progenitors. Una mateixa realitat o dues variables diferents? - Tenorio Segarra, Xavier
En aquest article s'analitza com es relacionen dues de les variables sociolingüístiques més importants: la llengua inicial (L1) i la llengua amb progenitors. Gràcies a les dades de la primera onada del projecte RESOL dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, amb una mostra de 407 alumnes de 6è de primària, es duu a terme una anàlisi exploratòria amb la intenció de descriure aquesta realitat i s'intenta exposar els motius pels quals es donen les diferències entre les dues variables. Les dues poblacions estudiades tenen unes realitats sociolingüístiques diferents, ja que a Sant Just Desvern hi trobem un ús predominant del català i...

186. El Rus com a lingua franca als estats postsoviètics - Cabal Guarro, Miquel
Després de la caiguda del règim soviètic, les antigues repúbliques de l'URSS van emprendre un procés de nation-building que, en la majoria dels casos, encara s'està desenvolupant. Els canvis que ha suposat i que continua exigint aquest procés en matèria d'ensenyament i de política lingüística i cultural són tan diversos com els estats sorgits de la desintegració de l'URSS. Un dels punts d'estudi dins d'aquest procés és la posició actual de la llengua russa en aquests estats: quin paper té a l'ensenyament, a l'administració i en les relacions entre els diferents estats postsoviètics. Aquest treball analitza, doncs, els factors que han conduït a la situació actual...

187. Llengua d'ús principal de les xarxes socials dels infants bilingües inicials: anàlisi desl factors intervinents - Areny Cirilo, Maria Dolors
En aquest article es comuniquen els resultats d'un estudi sobre les xarxes socials establertes en un entorn escolar de primària, fent una atenció especial a les xarxes personals dels infants bilingües inicials. La recerca parteix d'una anàlisi minuciosa dels factors sociolingüístics que intervenen en el comportament lingüístic d'aquest grup d'alumnes.

188. L'Adopció d'actituds lingüístiques: un estudi transversal sobre les actituds vers el català en adolescents de Catalunya i la Franja - Ubalde, Josep
Les actituds lingüístiques dels parlants d'una determinada llengua poden tenir un impacte important en la seva situació i evolució, especialment en els casos de contacte entre comunitats de parla. En el present estudi s'analitzen, comparativament, les actituds lingüístiques dels adolescents de primer d'ESO de diferents municipis de Catalunya i la Franja de Ponent. Concretament, es busca explicar el perquè de l'adopció d'aquestes actituds mitjançant un model de regressió lineal múltiple que combina les variables rellevants de diferents aproximacions empíriques i teòriques. Els resultats mostren que hi ha una major valoració d'aquesta llengua en els municipis catalans que en els de la Franja. En el context català són...

189. La Recerca sobre normativa: proposta general - Costa Carreras, Joan
Aquest article presenta una proposta del que hauria de ser una pla general de recerca sobre la normativa en català. Aquesta recerca s'hauria d'emmarcar dins de l'àmbit epistemològic, acadèmic i professional de la lingüística aplicada. Partint de conceptes operatius de normativa i de recerca en normativa, s'exposen els que haurien de ser l'objecte, els objectius, els marcs teòrics, les metodologies i els actors propis d'aquest àmbit de recerca.

190. Una Llengua en estat d'excepció: dades, discursos i perspectives de futur al voltant de ls substitució lingüística a Castelló de la Plana - Conill Ripollès, Josep J.; Salomé, Anna
L'article examina el retrocés experimentat al llarg del darrer mig segle per la llengua catalana a la ciutat de Castelló de la Plana i les seves comarques adjacents en vista dels canvis polítics, socials i demogràfics esdevinguts durant la transició del franquisme a la democràcia. Tot plegat, unit a la persistència d'una política lingüística hostil al català, s'ha traduït en un escenari de substitució lingüística avançada, on l'hegemonia del discurs nacionalista espanyol de la dreta i part de l'esquerra perpetua unes pràctiques lingüístiques en virtut de les quals el català apareix des de fa temps com un idioma en estat d'excepció, eminentment folklòric i associat a l'àmbit...

191. L'Ensenyament en català a la Catalunya del Nord: primer pas per a una eventual reversió sociolingüística - Cabrera i Callís, Maria; Baylac-Ferrer, Alà
En el context de substitució lingüística del català pel francès a la Catalunya del Nord, la manca d'enquestes no permet conèixer amb precisió l'estat del català ni del seu ús efectiu en la societat. El marc legal francès i l'absència de consciència i de voluntat política de les administracions locals priven que se desenvolupi una política lingüística explícita a favor del català. L'ensenyament en català coneix una progressió lenta. El seu possible desenvolupament és la condició sine qua non per a una eventual reversió de l'evolució de la situació del català.

192. El Rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès. Interpretació i anàlisi quantitativa de la variació - Cabrera i Callís, Maria
Aquest treball descriu i analitza quantitativament la variació en el fenomen del rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès, a fi de determinar amb exactitud i validesa estadístiques els factors socials i lingüístics que determinen l'aparició de les variants al·lofòniques [d] i [ɾ] del fonema, en primer lloc, i d'emmarcar el procés en el si de la teoria variacionista del canvi lingüístic, en segon lloc. Pel que fa a la primera fita, els factors socials considerats s'han descartat com a rellevants a l'hora de determinar el procés, i el pes de la variació recau sobre factors lingüístics, fonamentalment relacionats amb l'àrea morfològica del mot i la tipologia...

193. Variació fònica al català de Barcelona: l'accent xava - Ballart Macabich, Jordi
L'article és un estudi de sociofonètica urbana que mostra un recull dels patrons de variació fònica de l'accent barceloní anomenat xava, analitzats a la meva tesi doctoral. Aquest accent es caracteritza especialment per l'obertura de la vocal neutra. Un altre tret fonètic associat amb aquesta varietat lingüística és l'ensordiment de les consonants sibilants /z/ i //. L'estudi de les correlacions d'aquestes variables lingüístiques amb factors socials com ara el sexe, classe social i llengua primera ens permet caracteritzar una sèrie de tendències de variació sociolingüística en unes variables fonològiques que pràcticament no han estat estudiades abans d'una manera quantitativa. Els informants de l'estudi eren adolescents de Barcelona...

194. La Variació lingüística a la Governació d'Oriola - Montoya Abat, Brauli; Mas Miralles, Antoni
Es tracta d'un estudi que intenta aproximar-se a algunes de les regles variables que existien en el català de la Governació d'Oriola en els segles XVI i XVII. La selecció de regles es concreta en quatre tipus: les que representen una conservació del català medieval, les que indiquen la persistència de trets del català oriental, les d'orientació castellanitzant i les de creació autòctona oriolana. Atesa la fragmentarietat de la documentació escrita antiga, no tots els trets escollits es poden estudiar quantitativament, tal com requereix la lingüística variacionista, però s'hi apunten tendències que, amb un major volum de documentació, podrien donar resultats satisfactoris per a la recerca. Ara...

195. La Convergència lingüística: possible retardador del procés de gramaticalització - Illamola Gómez, Cristina
En diferents zones d'Hispanoamèrica, la substitució del futur sintètic en -rá (cantaré, lloverá) per la construcció ir a + infinitiu (voy a cantar, va a llover) resulta cada vegada més evident (Bauhr, 1989; Troya, 1998; Almeida i Díaz, 1998; Blas Arroyo, 2005; Sedano, 2006). Si bé en les zones peninsulars monolingües aquesta substitució també es percep, sembla que en les zones bilingües on el castellà està en contacte amb el català la tendència és justament la contrària. En aquest article es pretén verificar aquesta tendència tot partint de la hipòtesi que la construcció ir a + infinitiu per expressar valors temporals prospectius es fa servir en...

196. Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord-occidental - Valls Alecha, Esteve
L'objectiu d'aquest article és analitzar si el procés de desdialectalització de les varietats nordoccidentals de Catalunya i Andorra afecta amb intensitats diferents els aspectes morfològics i fonològics de la llengua. La discriminació entre els elements impredictibles —o morfològics— i predictibles —o fonològics— es du a terme mitjançant una anàlisi generativa del corpus. D'aquesta manera, és possible calcular per separat la distància en els àmbits de la morfologia i de la fonologia i visualitzar —mitjançant tècniques d'anàlisi multidimensional— les diferents evolucions d'aquests dos nivells de llengua al llarg de quatre generacions de parlants nordoccidentals. Es tracta, al capdavall, d'aportar una mica més de llum al debat sobre la...

197. Retrospectiva del model labovià de variació lingüística del català - Turell Julià, María Teresa
El model labovià de variació lingüística parteix d'una premissa fonamental segons la qual la variació és un fet lingüístic significatiu. Aquest article tracta de fonamentar aquesta afirmació i constatar, al mateix temps, que sense la proposta als anys setanta del nou paradigma de sociolingüística quantitativa de Labov, no només no hi hauria «cap mena de tradició de recerca lingüística empírica dins la comunitat de parla» (Trudgill, 1996 [1994]: 15), sinó que molt possiblement aquest paradigma, conegut des de la seva consolidació com a teoria del canvi lingüístic i la variació, no hauria arrelat en la historiografia lingüística internacional. Per damunt de tot, Labov ha estat el defensor...

198. Els Usos lingüístics: tres consideracions sobre la delimitació conceptual, la consolidació i la modificabilitat - Marí Mayans, Isidor
L'article reprèn algunes qüestions de fons que sempre han estat presents en el debat sociolingüístic i polític sobre l'evolució dels usos lingüístics en la societat catalana, alhora que planteja tres consideracions que tenen una intenció clarificadora: En primer lloc, s'avança en la delimitació més clara de dos camps diferents dels usos: els institucionalitzats (o institucionals) i els individualitzats (o individuals). Per afinar en la distinció conceptual entre aquests dos grans tipus d'usos i en la precisió i la transparència de la terminologia amb què els designem, es proposa l'ús dels termes usos professionals, d'una banda, i usos particulars, de l'altra. En segon...

199. Riera Gil, Elvira (2008). Ètica, política i diversitat lingüística: per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya. 163 p. - Comajoan Colomé, Llorenc

200. Integració lingüística de la població alemanya resident a Mallorca - Sastre, Bàrbara
En el present article s'exposa una part dels resultats que es desprenen de la tesi doctoral Integració lingüística de la població alemanya resident a Mallorca. Atesa la complexa situació sociolingüística de les Illes Balears, les característiques del grup analitzat (presència numèrica, motivacions de residència, etc.) dificulten greument el procés d'integració a la societat receptora. La comunitat lingüística de les Illes Balears està caracteritzada per la coexistència de dues llengües oficials: el català i el castellà. Aquesta convivència, emperò, no ha estat mai del tot equilibrada, ja que la llengua catalana s'ha vist sotmesa al llarg dels segles a les polítiques...

 

Busque un recurso