Friday, July 31, 2015

 

 



Soy un nuevo usuario

Olvidé mi contraseña

Entrada usuarios

Lógica Matemáticas Astronomía y Astrofísica Física Química Ciencias de la Vida
Ciencias de la Tierra y Espacio Ciencias Agrarias Ciencias Médicas Ciencias Tecnológicas Antropología Demografía
Ciencias Económicas Geografía Historia Ciencias Jurídicas y Derecho Lingüística Pedagogía
Ciencia Política Psicología Artes y Letras Sociología Ética Filosofía
 

rss_1.0 Clasificación por Disciplina

Nomenclatura Unesco > (57) Lingüística

Mostrando recursos 41 - 60 de 55,500

41. Ressenya - Casadellà, Marina
Lluís, Joan-Lluís (2011). A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística. Barcelona: Viena Edicions, 160 pàgines, 16,50 € (pbk). IBSN: 978-84-8330-662.

42. Transformaciones en el pensamiento de unos profesores universitarios de áreas no lingüísticas sobre la escritura académica - Martins Vieira, Isabel
Este artículo avanza algunos resultados sobre las transformaciones en los sistemas de creencias, representaciones y saberes (Cambra, 2000) respecto a la escritura académica y su pedagogía de tres profesores de diversas áreas en un taller de formación en alfabetización académica en la Universidad Simón Bolívar (Caracas, Venezuela). Esta intervención formativa adaptó algunos principios de la tercera generación de la teoría de la actividad y el aprendizaje expansivo (Engeström, 1987; Engeström y Sannino, 2010) y de la teoría de los sistemas de géneros (Bazerman, 1994). Como investigadorainterventora y sujeto del mismo sistema de actividad que los informantes, interpreto sus concepciones a...

43. Autobiografies lingüístiques d'infants que viuen en una societat de llengües en contacte - Areny Cirilo, M. Dolors
En aquest article es reporten els resultats d'una investigació etnogràfica realitzada a partir de la recopilació d'un corpus de textos autobiogràfics, procedent d'una mostra d'alumnes d'una escola primària de Barcelona. Es pretenia comprendre les representacions que tenen sobre la llengua i sobre la pròpia història lingüística els infants bilingües d'edats compreses entre onze i dotze anys, amb l'objectiu d'interpretar com poden influir aquestes percepcions en els seus usos lingüístics. D'una manera especial, la recerca centra la seva atenció en els casos dels infants bilingües inicials. L'anàlisi dels textos ens va permetre descobrir algunes teories infantils sobre l'adquisició del llenguatge. Vam poder entreveure que la majoria de subjectes no...

44. Rovira-Martínez, Marta (2011). Estratègies de transmissió lingüística en famílies plurilingües. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 66 p. - Boix-Fuster, Emili

45. L'Ús i el rol del català a la comunitat gitana del nucli antic de Tarragona: pràctiques i actituds lingüístiques d'un grup d'adolescents - Massaguer Comes, Marina
L'article analitza les actituds, els usos i els rols atribuïts a les llengües per part d'un grup d'adolescents pertanyents a la comunitat gitana del nucli antic de Tarragona. Els membres d'aquesta comunitat són majoritàriament catalanoparlants i la parla dels més vells es caracteritza pels trets marcadament propis del tarragoní i per les influències caló en el lèxic. Les noves generacions de gitanos catalans de Tarragona han crescut en un entorn sociolingüístic que presenta diferències respecte al de generacions anteriors i aquesta circumstància ha tingut conseqüències en l'ús de les llengües per part del col·lectiu: pèrdua progressiva dels trets tarragonins i...

46. "Ai, que em faig un lio". Desenvolupaments recents del coneixement de les normatives lingüísties catalana i castellana - Hawkey, James
L'article examina el coneixement de les varietats normatives del català i del castellà, mitjançant un treball de camp innovador. Uns cinquanta participants van haver de reconèixer casos d'interferència lingüística i, a partir dels resultats, va ser possible avaluar els seus nivells de coneixement de la normativa lingüística vigent. Els participants provenien de dos grups d'edat. Els més joves tenien entre vint-i-cinc i trenta-cinc anys i els més grans, entre cinquanta-cinc i seixanta-cinc. El marc teòric de l'article es focalitza en el debat acadèmic sobre la planificació i la política lingüística, i sobretot en la planificació del corpus i la codificació...

47. Dir les coses pel seu nom: català o aragonès oriental? - Giralt Latorre, Javier
L'arbitrarietat de la demarcació administrativa que afecta la Franja ha deixat de banda la qüestió lingüística, i això ha contribuït a crear en tota la societat aragonesa una imatge distorsionada de la llengua que s'hi parla. El primer element que pateix la diversitat de perspectives i d'opinions és el nom d'allò que hom parla a la Franja, és a dir, del català que hi perviu i es manifesta en diferents varietats dialectals. En aquest article presentem un repàs de les distintes denominacions aplicades al català a la comunitat autònoma d'Aragó, recordant, en primer lloc, les que utilitzen els mateixos parlants; repassant,...

48. La Modificació del mapa de representacions lingüístiques de principi de segle a La Veu de Catalunya - Barnada Coll, Clara
Durant el primer terç del segle XX va tenir lloc una important reedificació de la llengua catalana. Vinculats al procés de construcció d'una identitat nacional, en què la llengua tenia un paper fonamental, la reflexió i el discurs lingüístic adquiriren un protagonisme creixent, gràcies en bona part a un espai de nova creació: la premsa de masses. El treball que segueix a continuació pretén estudiar la campanya per la llengua catalana, endegada per polítics i intel·lectuals aplegats al voltant de la figura d'Enric Prat de la Riba, a les pàgines de La Veu de Catalunya, per tal d'analitzar les ideologies lingüístiques...

49. La Normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle XXI? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya - Trenchs Parera, Mireia; Larrea Mendizabal, Imanol; Newman, Michael
En aquest article es presenta una anàlisi dels treballs de recerca duts a terme pels membres del GREILI -UPF (Grup de Recerca en Espais Interculturals, Llengües i Identitats) sobre les ideologies lingüístiques de diversos col·lectius de joves de l'àrea metropolitana de Barcelona. S'analitzen les diferències entre els joves autòctons que tenen el català com a llengua inicial i aquells de llengua inicial castellana, i es comparen els resultats amb resultats previs d'altres autors. En general, es detecta un augment de les ideologies indicadores de cosmopolitisme lingüístic (segons la definició de Newman et al., 2008), sobretot per part dels joves castellanoparlants. Entre...

50. La Pertinença lingüística: el cas de les Illes Balears - Melià Garí, Joan
En aquest article s'exposa la complexa situació en què es troba el grau d'acceptació de la identitat, el nom i el model unitaris de la llengua catalana, a partir de les dades que ens n'han donat diverses fonts estadístiques durant els darrers trenta anys, la incidència que hi tenen les actuacions governamentals i les causes que expliquen que, després de més d'un segle de debat recurrent, les opinions, les posicions i els arguments siguin els mateixos que al principi. D'altra banda, també es compara el fenomen balear amb el d'altres indrets i les connexions entre aquestes opinions lingüístiques i la...

51. L'Estudi d'ideologies lingüístiques amb grup de discussió: el cas dels estudiants palmesans de ciències socials a la Universitat de les Illes Balears - Ibáñez Ferreté, Òscar-Adrià
El present article narra una investigació duta a terme a la Universitat de les Illes Balears un any després de les eleccions autonòmiques de 2011. L'arribada de les primeres mesures de regressió quant a la normalització lingüística del català a Mallorca redefineix el conflicte lingüístic. En aquest escenari les ideologies lingüístiques poden ser decisives en els futurs usos lingüístics públics i privats. Mitjançant l'elaboració de quatre grups de discussió, s'investigaran les ideologies lingüístiques dels estudiants de ciències socials de la ciutat de Palma. El disseny dels grups respon a la voluntat d'analitzar dos factors que poden ser decisius en les ideologies...

52. La Ideologia lingüística contrària a la revitalització del gallec. El cas de Galicia Bilingüe - González Pascual, Iago
En aquest article fem una anàlisi crítica del discurs d'una organització contrària a les polítiques de promoció del gallec: Galicia Bilingüe (GB). S'ha triat el discurs d'aquesta organització perquè és el més representatiu a Galícia de la ideologia en contra de les llengües minoritzades. L'anàlisi gira entorn d'algunes de les idees principals que conformen aquesta ideologia, com ara el neoliberalisme o l'antinacionalisme gallec, i també fem esment d'algunes de les estratègies discursives que fan servir per a legitimar les seves idees.

53. Les Actituds lingüístiques segons l'origen dels aprenents de català com a llengua d'acollida - Estors Sastre, Laura
Aquest article se centra en les actituds lingüístiques de quatre grups d'aprenents de català amb diverses L1: àrab, panjabi/urdú, xinès i castellà. A partir de la descripció de la situació sociolingüística dels seus països d'origen, intentem establir relacions entre el tipus d'actituds i els nous constructes motivacionals a l'hora d'aprendre el català en un context multilingüe com el de Barcelona. L'anàlisi de les declaracions de setanta-sis alumnes permet establir relacions entre les actituds lingüístiques i les motivacions en l'aprenentatge de la llengua catalana a l'aula i en l'ús que se'n fa a fora, a la vida quotidiana. A partir dels...

54. Usos i representacions lingüístiques de les famílies germanocatalanes: un estudi de casos - Cutillas Romero, Anna
Els usos familiars i socials d'una llengua són dos dels indicadors decisius que donen compte del grau de viabilitat d'un idioma, un dels mecanismes del canvi lingüístic i, en conseqüència, un factor clau per a la pervivència d'una comunitat. La transmissió lingüística es produeix en primera instància de pares a fills i esdevé, així, el primer contacte dels individus amb una llengua: la que resultarà la seva llengua inicial. Si la cadena transmissora intergeneracional té continuïtat al llarg del temps, la comunitat lingüística té assegurada la seva supervivència. Si el mecanisme de transmissió s'interromp, la comunitat esdevindrà gradualment més feble fins a quedar fosa dins una altra...

55. Llengua i ideologia en els partits polítics d'esquerra i centreesquerra del País Valencià: una aproximació - Català Oltra, Lluís
Des de la transició a la democràcia formal, la llengua ha sigut element de conflicte ideològic al País Valencià, fins al punt de convertir-se en un dels assumptes que va condicionar el procés polític d'aquest territori. Amb el pas del temps, les posicions inicials sobre la llengua en els diferents partits i els models lingüístics han anat matisant-se, cercant potser una adaptació a la realitat lingüística valenciana. Aquest treball exposa els resultats d'una investigació empírica (qualitativa) en la qual s'ha treballat amb els militants de base dels partits polítics (Bloc, EUPV i PSPV-PSOE) per a determinar quin és el seu...

56. El Nom propi i la percepció de la identitat lingüística: anàlisi etnolingüística dels noms més posats a Catalunya l'any 2008 - Bosch Roura, Eva
Els antropònims són elements lingüístics amb una càrrega simbòlica molt elevada i vinculen els portadors a una identitat etnolingüística que els és transmesa i que és percebuda, en part, a través d'aquest nom. L'article explora les relacions entre llengua, antroponímia i identitat per analitzar les ideologies lingüístiques que es poden desprendre del trinomi. L'estudi es duu a terme a partir de les dades obtingudes mitjançant enquestes etnolingüístiques en què es demanava als informants que assignessin una identitat lingüística concreta a un parlant del qual només coneixien el nom personal. Els resultats permeten descobrir diferències en la percepció que les diverses comunitats lingüístiques de Catalunya tenen no només...

57. La Ideologia lingüística francesa i les llengües regionals avui. El cas del català a la Catalunya del Nord - Baylac-Ferrer, Alà
France has a specific ideological position regarding language, a position that affects the Catalan linguistic area (Northern Catalonia, Andorra, Southern Catalonia). The current political developments in relation to the so-called “regional languages” are bringing about a change in the respective terms of reference. The balance of the French legal framework and parliamentary discussions allow us to highlight ideological attitudes. Some examples applied to the Catalan case, including anthroponymy and education, illustrate how this ideology translates into reality. Consideration is given to the development of what may be termed an “absolutist” or “schizophrenic” linguistic ideology.

58. HERNANDO SOBRINO, M.ª del Rosario. «Manuscritos de contenido epigráfico de la Biblioteca Nacional de Madrid (siglos XVI-XX). La transmisión de las inscripciones de la Hispania romana y visigoda». Madrid: Centro de Lingüística aplicada Atenea, 2009. 671 pp

59. Estudio sobre el texto jurídico y su traducción: características de la traducción jurídica, jurada y judicial - Gutiérrez Arcones, David
This paper studies the key differences between legal, sworn and court translation, stating that they do not only cover the linguistic characteristics of the text, but also its format, context and legal value. For that purpose, the characteristics and typologies of the legal text will be examined, together with the origins of Law, the different legal systems, the regulation of sworn translation in Spain and abroad and the need of further appreciation of court translation, truly protecting the citizens’ rights in court.

60. Algunos aportes del psicoanálisis a la psicología social y a las ciencias sociales - Remus Araico, José
Se consideran las áreas ligadas a la psicología dinámica que toma en cuenta los procesos inconscientes, así como ideas ligadas a la teoría de sistemas, a fin de entender la interrelación de los individuos en familias y grupos. Las aportaciones de R. Spitz y J. Piaget a la lingüística; M. Mahler y los procesos de individuación-separación; algunas ideas de A. Freud y E. Erikson en tomo a la psicología social; J. Bolwby y las teorías del “apego”.

Página de resultados:
 

Busque un recurso