Mostrando recursos 81 - 100 de 80.656

  1. Estudios arqueológicos, etnohistóricos, lingüísticos y literarios

    León-Portilla, Miguel

  2. Sexo, género y usos lingüísticos

    Hoyos Ragel, María del Carmen

  3. El ensayo académico desde la perspectiva de la lingüistica

    Fumero, Francísca

  4. La competencia lingüística en catalán del alumnado universitario valenciano: una aproximación a las unidades fraseológicas

    Garcia Sebastià, Josep Vicent
    La fraseología es un aspecto de las lenguas que tradicionalmente, y hasta la aparición de algunos de los paradigmas teóricos de la lingüística más reciente, se había abordado de manera dispersa y superficial. Esta falta de sistematicidad y profundización en el estudio de las unidades fraseológicas también ha afectado al proceso de enseñanza-aprendizaje de las mismas. Por razones sociolingüísticas, cognitivas y pragmáticas, los jóvenes suelen presentar dificultades para comprender y utilizar de manera convencional determinados fraseologismos. En este artículo analizamos algunos de los resultados de una encuesta sobre la competencia fraseológica en catalán realizada a alumnos de primer curso de...

  5. George Orwell’s “Politics and the English Language”: euphemisms and metaphors in post-war Britain

    Silva, Elisabete Mendes
    Language and politics are two inextricable concepts for George Orwell, who, writing during and after 2nd Word War Britain, criticizes the vagueness and the excessive use of phraseology and ambiguity in political language. According to the author: “In our own time, political speech and writing are largely the defence of the indefensible (…). Thus political language has to consist largely of euphemism, question-begging and sheer cloudy vagueness.” (Orwell, 2000: 356). In a decaying time where the general political atmosphere was therefore bad, the language was also unscrupulous as it suffered from the schizophrenia, vagueness, metaphorical style and lies that defined politics...

  6. Linguistic dimensions of second language accent and comprehensibility

    Crowther, D; Trofimovich, P; Isaacs, T
    The current study investigated the effect of listener status (native, nonnative) and language background (French, Mandarin) on global ratings of second language speech. Twenty-six nonnative English listeners representing the two language backgrounds (n = 13 each) rated the comprehensibility and accentedness of 40 French speakers of English. These same speakers were previously rated by native listeners and coded for 19 linguistic measures of speech (e.g., segmental errors, word stress errors, grammar accuracy) in Trofimovich and Isaacs (2012). Analyses indicated no difference in global ratings between nonnative and native listeners, or between the two nonnative listener groups. Similarly, no major differences in the...

  7. Differential processing of consonants and vowels in the auditory modality: A cross-linguistic study

    Delle Luche, Claire; Poltrock, Silvana; Goslin, Jeremy; New, Boris; Floccia, Caroline; Nazzi, Thierry
    International audience

  8. A Bamana Commentary on Surat al-Waqi'a : A Linguistic and Stylistic Analysis

    Tamari, Tal
    comporte la transcription (pp. 147-161) et la traduction anglaise (pp. 161-174) d'un commentaire coranique énoncé oralement en bambara

  9. Acoustic realization of vowels as a function of syllable position: a cross-linguistic study with data from French and Spanish

    Gendrot, Cédric; Adda-Decker, Martine; Santiago-Vargas, Fabian Santiago-Vargas

  10. Redes sociais virtuais: territórios abertos para a história da educação

    Fonseca Simões, Robson
    As práticas discursivas que permeiam o nosso cotidiano nas mais diferentes instâncias de socialização têm sido exploradas como locus privilegiado de investigação nas mais diversas áreas científicas: linguística, antropologia, psicologia, literatura etc. A História da Educação também entra em cena nesses estudos, propondo tornar mais visíveis os caminhos da construção da memória ou das memórias que nos constituem como sujeitos históricos. Assim, busca-se neste texto, analisar algumas escritas dos ex-alunos do colégio Pedro II, uma instituição pública da cidade do Rio de Janeiro, mais especificamente, na categoria escolas e cursos na comunidade do Orkut, procurando espiar por uma fresta os...

  11. Ser sordo: Aproximación a una pedagogía desde la diferencia

    Morales García, Ana María
    The main purpose of this research was the construction of a substantive theory about the Deaf Community of Caracas. This research emerged from the account and interpretation of the symbolic imaginaries that the deaf community, as a different linguistic group, has developed and in which the sign language, as first language, becomes the vehicle for the transmission of beliefs, values and worldviews. The research is an account on the significances that the Deaf build towards life. Within these representations, the citizenship concept emerges, as well as the right to have rights from the Difference. The selected methodology was based on...

  12. Los insultos en el fútbol. Problemas semánticos y pragmáticos para su erradicación en los estadios deportivos

    José Luis, Pérez Triviño
    Los estadios de fútbol han sido uno de esos ámbitos donde los aficionados se han sentido libres para usar una amplia panoplia de expresiones malsonantes, despreciativas o directamente vejatorias dirigidas al árbitro, a los jugadores del equipo rival -o propio-, y por supuesto, también a los aficionados o habitantes de donde procediera el club contra el que se disputara el partido. Pero esto está cambiando. Las autoridades deportivas, no sin falta de razón, entienden que sea por su conexión con la violencia física o bien, porque algunas de tales expresiones son por sí mismas injuriosas, racistas, xenófobas o suponen un...

  13. Famílies lingüísticament mixtes a Catalunya: competències, usos i autoorganització evolutiva

    Bastardas Boada, Albert
    En aquest article, es posen de manifest els fenòmens més de tipus micro que intervenen en l'organització lingüística de les famílies lingüísticament mixtes. La majoria de les dades provenen d'entrevistes semidirigides a progenitors que tenien fills a la xarxa municipal d'escoles bressol de Barcelona. Se'n desprèn que, en aquest tipus de famílies, l'organització lingüística interna no és sempre fruit d'una decisió conscient i planificada sinó sovint també d'un procés aconscient i autoorganitzat. Pot ser també variable al llarg del temps segons els canvis produïts en l'àmbit individual o bé en l'entorn familiar i social. Una política lingüística que vulgui intervenir en una determinada situació ha de tenir en...

  14. Perspectiva històrica del conflicte lingüístic al domini territorial hispànic del català

    Escribano, Daniel
    Aquest article pretén aportar una interpretació de la dinàmica del conflicte lingüístic al domini territorial hispànic del català. S'hi defensa que, amb l'entronització dels Trastàmara a la Corona d'Aragó, s'inicià un procés d'extensió gradual de la diglòssia, el qual es començà a revertir al tombant dels segles xix i xx, amb l'emergència i consolidació del catalanisme polític, que reivindicava la plena restauració funcional de la llengua catalana.

  15. Conflicte lingüístic i normalització: conceptes vigents per a les polítiques públiques

    Marí Mayans, Isidor
    Les polítiques lingüístiques a l'àrea de llengua catalana s'han centrat en el concepte de normalització lingüística, entès com a superació d'un conflicte lingüístic amb la reversió d'un procés de substitució lingüística. El text analitza en quina mesura la idea de conflicte lingüístic ha estat i encara és present en les polítiques públiques, i com s'hi han relacionat les polítiques de normalització lingüística. Finalment, l'autor valora què es pot entendre per normalitat o equitat lingüística en un context multilingüe com l'actual.

  16. Sobre la vigència de la sociolingüística del conflicte i la noció de normalitat lingüística

    Vila Moreno, Francesc Xavier
    En aquest article s'aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisió històrica de la sociolingüística catalana: fins a quin punt continuen essent vàlids els plantejaments de l'anomenada sociolingüística del conflicte? Com hauria de definir-se la normalitat lingüística per a una llengua com el català? Després de repassar breument la presència de la noció de conflicte en la sociolingüística catalana i internacional, hom argumenta que bona part dels pressupòsits bàsics d'aquell enfocament continuen essent vàlids, molt especialment si se circumscriuen al tipus de societats per als quals van ser desenvolupats. Pel que fa a la idea de normalitat, se...

  17. L'ús del català en l'àmbit dels videojocs

    Mangiron, Carme
    Els videojocs s'han convertit en una de les formes de lleure més populars del segle xxi. La seva presència a la societat és cada vegada més important a causa de les seves funcions socials rellevants, com ara l'educació i la sanitat, així com la seva presència a gran varietat de plataformes: telèfons mòbils, tauletes, ordinadors personals i consoles. El nombre de llengües a les quals es tradueixen els videojocs també ha augmentat més enllà del francès, l'italià, l'alemany i l'espanyol, les llengües de treball més habituals, i actualment es troben jocs traduïts a altres llengües com el polonès, el portuguès...

  18. Estudi sobre la corrupció lingüística dels polítics a les xarxes socials

    Belfiore, Ileana
    L'objectiu principal d'aquest article és presentar els resultats del meu treball de fi de màster (TFM) sobre la qualitat lingüística dels missatges dels polítics catalans a Twitter. La finalitat del treball en si és posar en alerta la població sobre la corrupció (aquest cop) lingüística dels polítics, i més en general fer reflexionar els usuaris de la llengua sobre l'ús que se'n fa a les xarxes socials.

  19. La planificació de corpus sobre el català: bibliografia classificada i comentada

    Costa Carreras, Joan
    Aquest treball presenta una bibliografia exhaustiva classificada i comentada sobre les activitats i la recerca relatives a la planificació del corpus. Es fa partint de la definició que fa Kloss (1969) d'aquesta planificació i seguint les fases de l'estandardització lingüística establerta per Haugen (1983). El treball acaba amb una exposició de la recerca que caldria fer a partir d'ara i la que caldria continuar fent.

  20. L'evolució del coneixement del valencià en dues dècades: els censos lingüístics del 1991 al 2011

    Casesnoves Ferrer, Raquel
    L'objectiu d'aquest article és analitzar les dades lingüístiques del cens de l'any 2011 referents al valencià i comparar els resultats amb les dades dels censos anteriors, particularment el de l'any 2001. L'interès d'aquestes anàlisis resideix en la difusió d'unes dades que no han suscitat cap mena de publicació. En la primera part de l'article es retrata demogràficament la població del País Valencià i en la segona s'analitza el cens lingüístic. Els resultats generals mostren que el 85 % de la població del País Valencià de tres anys i més és capaç d'entendre el valencià i aproximadament la meitat de parlar-lo, nivells molt...

Aviso de cookies: Usamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios, para análisis estadístico y para mostrarle publicidad. Si continua navegando consideramos que acepta su uso en los términos establecidos en la Política de cookies.