Mostrando recursos 21 - 40 de 30.562

  1. DIVERSIDADE SEXUAL E DISCRIMINAÇÃO: ÉTICA E ESTÉTICA


  2. Segurança do doente: atitudes de segurança, perspetivas das equipas dos serviços de urgência do Centro Hospitalar de Leiria

    Fonseca, Ana Rute Pereira da
    Introdução: A segurança do doente, implícita na forma como os profissionais agem, encontra-se intimamente relacionada com a qualidade dos cuidados prestados, possuindo uma componente atitudinal e outra comportamental, que se interligam e influenciam mutuamente. Por forma a melhorar a cultura de segurança é necessário primariamente avaliá-la, sendo nesse âmbito o Safety Attitudes Questionnaire (SAQ) short form 2006 o instrumento mais utilizado e rigorosamente validado a nível internacional. Objetivos/Questões de investigação/Hipóteses: Os objetivos delineados para este estudo foram: Determinar a perceção das equipas que desempenham funções nos SU acerca das atitudes de segurança na sua prática; Determinar quais as dimensões das atitudes...

  3. Bonete Perales, Enrique. Éticas de la información y deontologías del periodismo. Tecnos. Madrid. 1995

    Marín Torner, Francesc Xavier

  4. Jonas, Hans. El principio responsabilidad. Ensayo de una ética para la civilización tecnológica. Herder. Barcelona. 1995

    Marín, Francesc Xavier

  5. Wittgenstein: del silenci al llenguatge religiós

    Tresserras, Miguel
    Aquest treball no és un estudi sobre el pensament religiós de Wittgenstein. És una relectura dels darrers textos publicats a les Lectures and Conversations. Una entre moltes de possibles. Una relectura de textos que confirmen la plena inserció de Wittgenstein en el corrent místic de la tradició intel·lectual alemanya. El caràcter especulatiu de les seves proposicions i el contingut ètic que atribueix a la religió són la vestimenta amb què es presenta una anàlisi molt parcial i fragmentària, singular i per a nosaltres suggeridora del llenguatge religiós.

  6. Ferides invisibles dels qui no tenen dret a ser-hi ni a participar

    Leonori, Luigi
    L’any 1992 a Roma, després d’un primer col·loqui sobre les condicions precàries, d’abandonament i d’exclusió social, en què es troben les persones sense llar a les capitals europees, va néixer el moviment SMES (Salut Mental Exclusió Social). D’aleshores ençà s’han endegat diverses iniciatives amb la finalitat d’eradicar les situacions infrahumanes en què viuen tantes persones al nostre planeta. Així, SMES-Europa promou una nova consciència política, ètica i professional respecte de les persones que estan marginades i excloses dels serveis ciutadans, i els ofereix atenció prioritària, tant a nivell local com europeu. Aquest article pretén explicar quin és el nostre marc d’actuació i quina és la realitat de les...

  7. Social Responsibility of Organizations and Temporary Workers. Manifestations and Dilemmas

    Bednarska Wnuk, Izabela
    Continua creixent la repercussió de te­mes relacionats amb la responsabilitat social i ètica empresarial, que incumbeix totes les esferes de l’organització i la fan responsable de tots els subsistemes. Els recursos humans vénen a ser la pedra angular davant el desitjat concepte de flexibilitat com a motor de canvi. En con­seqüència, la manifestació de flexibilitat representa una resposta a les transfor­macions pròpies de l’àrea d’organització, especialment en el context de la flexibilit­zació del mercat laboral. En aquest punt, l’aparició dels treballadors temporals, com a nova categoria dintre les organit­zacions, i amb una creixent participació numèrica en l’estructura de la força...

  8. The Effect of Moral Philosophy on Individual Intentions toward Socially Responsible Tourism Firms

    Koc, Fatih; Alniacik, Umit; Akkilic, M. Emin; Varol, Ilbey
    Actualment, la responsabilitat de les empreses enfront de la societat va més enllà de “proporcionar béns i serveis per satisfer les necessitats“ i “aconseguir uns guanys suficients per als accionis­tes”. És un fet que les empreses tenen altres responsabilitats davant els em­pleats, els clients, el seu entorn pròxim i la societat en general. Complir amb elles degudament consolida la imatge i la reputació de les empreses interna­ment i externament. Amb tot, no hi ha una visió homogènia en la interpreta­ció sobre les accions de responsabilitat social. Un factor causant d’aquesta di­versitat d’opinions és la filosofia moral o ètica dels individus,...

  9. El Proyecto Fiare de Banca Ética: poner la intermediación financiera al servicio de la Justicia

    Pérez Collado, Antonio; Cobacho Casas, Francisco
    Los depósitos totales ingresados en las entidades financieras que operan en el Estado español superan ampliamente el billón de Euros. Billón “europeo”, es decir, un millón de millones de euros. Una media de más de 20.000 euros por persona o 79.000 euros por hogar. Dinero de nuestra propiedad, depositado en una entidad que, mientras me garantice el cumplimiento de las condiciones del depósito, puede disponer de éste para prestar o invertir allá donde lo crea conveniente. El impacto social que produce esta transacción monetaria es espectacular. También lo son sus consecuencias. Lo que un banco decide hacer influye de manera radical en...

  10. La natura, entre l'esport i la guerra: vers una ètica de la responsabilitat

    Planella Ribera, Jordi; Vilanou, Conrad

  11. Ética y narración

    Mèlich Sangrà, Joan-Carles

  12. Apuesta ética por una ciudadanía plural

    Burguet i Arfelis, Marta

  13. Ética aplicada, entre la recreación moral y la tradición

    Román Maestre, Begoña; Palazzi, Cristian

  14. II Congreso Internacional sobre Discapacidad y Envejecimiento. Jornadas: Ética del buen morir, hacia una asistencia de calidad

    Rubio, Reina G.

  15. Etica, recursos y trabajo social

    Gutiérrez González, Begoña

  16. Deslumbrando no contexto atual uma (nova) cidadania pela educação ativa, intercultural e valores cívicos

    Martins, Ernesto
    Assistimos a tempos complexos e de mudanças, com acontecimentos que afetam as virtudes e valores cívicos e sociais, apesar dos contributos das teorias éticas e políticas (comunitarismo, republicanismo), alternativas ao neoliberalismo dominante. O conceito de ‘crise (s) passou a ser habitual, numa variedade e contingência de acontecimentos, cada vez mais definidores do contexto social (económico, educativo, cultural, político). As alterações nas sociedades democráticas, nas condições dos cidadãos, a mobilidade, a multiculturalidade, a segurança cidadã, a intervenção de movimentos sociais, o poder do consumo, a globalização na sociedade digital, etc., tudo fez mudar hábitos, estruturas, formas de vida, que estão a...

  17. 13. La tradición presente: El problema de la libertad moral en la ética de Hartmann

    García Maynez, Eduardo
    El autor discute el tema de la libertad moral. Inicia con una revisión histórica de los conceptos de libertad y del libre albedrío como conditio sine qua non de la moralidad desde los filósofos griegos. Discute la diferencia entre libertad moral y libertad política asi como la libertad de acción y libertad de la voluntad. Asegura que se ha mal entendido lo que es la libertad exterior y la libertad interior. Por otro lado se discute brevemente el problema de la libertad en la ética kantiana y enuncia las leyes categoriales de la dependencia. El artículo continúa haciendo un análisis...

  18. Eugenio Trias. Ética y condición humana. Barcelona: Península, 2000

    Nello, Antoni

  19. Ética de la información

    Ruiz, Carles
    En aquest article, l'autor, que és professor d'ètica de la comunicació a la URL, intenta assentar les bases d'un model teòric per a una ètica de la informació i posa de relleu l'important paper que ha tingut la premsa en la construcció de la democràcia. Igualment, investiga les condicions d'una autèntica pluralitat i imparcialitat en la informació i de com els mitjans de comunicació de masses poden enfortir el sistema democràtic.

  20. Los retos de la ética en el nuevo milenio

    Román Maestre, Begoña
    L'autora d'aquest article, coordinadora de la Càtedra d'Ètica de la URL, analitza els reptes fonamentals que té la filosofia pràctica a l'albada del segle XXI. En la primera part, clara i concisa, explora alguns conceptes fonamentals d'ètica (ètica mínima, ètica màxima, deontologia, ètica aplicada...), mentre que en la segona exposa sistemàticament alguns dels dilemes fonamentals que haurà d'afrontar l'ètica en un futur imminent.

Aviso de cookies: Usamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios, para análisis estadístico y para mostrarle publicidad. Si continua navegando consideramos que acepta su uso en los términos establecidos en la Política de cookies.