Mostrando recursos 1 - 20 de 39.574

  1. La ética de los robots


    Estamos en un momento en que los robots empiezan a sustituir a los humanos en muchas actividades. Esto abre un nuevo campo reflexivo dentro de la ética, porque tenemos que pensar en cómo vamos a relacionarnos con las máquinas, qué papeles les asignaremos o qué cambios van a producirse a partir de ahora. Este artículo trata de abordar todos estos problemas que se le presentan a la filosofía y que, sin duda, son de máxima actualidad.

  2. JUAN MANUEL MARTÍN GARCÍA (ed.). Modernidad y cultura artística en tiempos de los Reyes Católicos. Granada: Universidad, 2014, 255 pp. y 9 ils. (b/n).

    Gallego Aranda, Salvador
    La obra que ahora ve la luz con este título de Modernidad y cultura artística en tiempos de los Reyes Católicos constituye el final de un proceso de investigación, difusión y, finalmente, de edición, que tiene su origen en la conmemoración del V Centenario de la muerte de la reina Isabel la Católica (1504-2004). Precisamente, su gestación nace de una iniciativa científica y académica que, desde el Departamento de Historia del Arte de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Granada, pretendía contribuir también al estudio de una figura y su época, claves para el análisis del...

  3. Filosofía del derecho y humanismo en dialogo con la espiritualidad. Apuntes para una ética solidaria de los derechos humanos

    Ortega Cabrera, Agustín
    This paper presents some reflections we have made in the field of Humanities and Philosophy Department at Loyola University, where we carry out research tasks. In the research on «Human rights and social transformation» and «Cultural Ignatian Matrix». We believe that these reflections and notes from a humanist thought, with an interdisciplinary dialogue, solidarity ethics can provide some clues for Philosophy of Law. Which contribute to the promotion of human rights, social justice and dignity.

  4. Apuntes sobre el Informe Coleman: Sobre la difí­cil convivencia de los principios igualitarios en un mundo desigual

    Marqués Perales, Ildefonso
    Hace cincuenta años, se publica en los EEUU el informe Equality of Educational Opportunity (Coleman et al., 1966). Sin ser exagerados, se puede señalar que ningún informe educativo ha tenido, hasta la fecha, un impacto similar en el debate sobre justicia social de un país. En este artículo, vamos, por un lado, a dar cuenta de las principales virtudes de este informe. Para ello, esbozamos el escenario histórico que dio pie a la realización del informe. En segundo lugar, dado que el principal hallazgo del Informe Coleman consistía en mostrar la importancia que tienen las familias en el proceso educativo,...

  5. Estudios de la juventud y filosofía de la no violencia: conciencia generacional, ciudadanía y argumentación

    Muñoz García, Adrián

  6. Descartes y herederos: Introducción a la historia de la filosofía occidental

    Yañez Flores, Tania Guadalupe

  7. La evaluación escolar: Ilusión y prudencia

    Roussell, Jacques
    L'esperança dels experts és que una teoria de l'avaluació prescrigui els mitjans i condicions d'una bona avaluació. El tractament epistemològic de l'avaluació mostra que tota concepció normativa comporta la destrucció de l'objecte de la pedagogia i la seva transformació en un imaginari irreal en els seus enunciats i il·lusori en les seves prescripcions pràctiques. La conclusió analitza i sobrepassa la solució d'un relativisme radical proposat per dos treballs recents. Tangencialment, es presenta als lectors espanyols un panorama de les pràctiques i de les investigacions pel que fa a avaluació als països francòfons.

  8. Elementos para una pedagogía de la conciencia

    Martínez Martín, Miquel; Puig Rovira, Josep Maria
    Aquest article parteix de la necessitat cada vegada més evident que els pedagogs emprenguin una reflexió sobre el paper de la consciència en l'educació de l'home. Per a això es revisen, en primer lloc, algunes de les crítiques clàssiques a la consciència i a la ment i es veu que és impossible concloure resultats absolutament certs. En conseqüència, es parteix d'un programa de treball que li suposa a la consciència existència autònoma, propositivitat i força causal. Posteriorment s'analitzen els mecanismes mentals, distingint els processos de representació, modificació i construcció del jo autoconscient. Es conclou proposant l'autoregulació conscient i el domini...

  9. Proyección de la epistemología sobre el trabajo social

    Fermoso Estébanez, Paciano
    El Treball social té una faceta o dimensió pedagògica. La Pedagogia Social va néixer condicionada per la filosofia idealista i pel fervor nacionalista del s. XIX viscut a Alemanya. En EE. UU. va haver el seu origen a John Dewey, influenciat també pel hegelianisme i el sentiment patri. La Pedagogia Social s’ha desdoblat en dues disciplines de diferent nivell epistemològic: la "Ciència de l'Educació Social" o "Pedagogia Social Teòrica", i la "Tècnica de l'Educació Social" o "Pedagogia Social Pràctica". Les estratègies i mètodes d'intervenció pedagògica es poden dividir en tècniques preventives, tècniques auxiliars i tècniques correctives o terapèutiques.

  10. La naturaleza práctica de la filosofía de la educación

    Altarejos Masota, Francisco
    L'herència kantiana, reforçada amb l'historicisme de Dilthey, explica la constitució de la Filosofia de l'Educació com a interpretació de l'acció i del pensament educatiu, conformant-se com "filosofies" de l'educació per abocar finalment a una "filosofia de les filosofies de l'educació" o filosofia analítica de l'educació. Però hi ha una altra possibilitat: la Filosofia de l'Educació entesa com a filosofia pràctica, a la manera del saber ètic en Aristòtil, és a dir, un saber de l'acció educativa constituït des de la formalitat teleològica o de la fi.

  11. El estatuto del co-sujeto en las situaciones pedagógicas

    Not, Louis
    En el present estudi l'autor analitza els mètodes pedagògics que tracten l'alumne, respectivament, com a "objecte" o com "subjecte" de l'educació. Es manté la tesi que els dos models educatius no són ni rebutjables ni acceptables en la seva plenitud i s'opta, en definitiva, per l'anomenat estatut de "co-subjecte" on el mestre i l'alumne apareixen com a pols sintètics que es condicionen mútuament.

  12. Nota bibliográfica comentada de algunas revistas importantes sobre filosofía de la educación

    Fullat, Octavi
    Recollim en aquesta nota les publicacions periòdiques especialitzades en Filosofia de l'Educació. No són moltes, però si importants. Ometem, com és natural, un nombre voluminós de revistes de ciències de l'educació en les pàgines s'aborden temes educatius des d'una perspectiva filosòfica.

  13. Filosofía de la educación: Concepto y límites

    Fullat, Octavi
    Es tracta de pensar quin serà l'espai epistemològic de la Filosofia de l'Educació dins del polimorf conglomerat de sabers tecno-científics anomenats Ciències de l'Educació. Es distingeixen dos models de discurs, analítics, uns, i sintètics, els altres, els primers obliden la pràctica educativa regionalment, els segons, en canvi, la consideren de forma global. Dins de la segona modalitat es van situar tres sabers que han caminat amb freqüència solapats: Teoria de l'Educació, Pedagogia Fonamental i Filosofia de l'Educació. S'estableixen les fronteres cognoscitives entre les tres matèries i, finalment, es defineixen els dos significats que posseeix el significant Filosofia de l'Educació.

  14. Universitat Autònoma de Barcelona

    Mèlich Sangrà, Joan-Carles
    Tota activitat educativa és una tensió entre "el que hi ha"-arkhé -i "el que ens proposem aconseguir" –télos-. El fonament de tot procés educatiu el constitueix una antropologia filosòfica. No hi ha cap possibilitat de demostrar científicament quina antropologia resulta veritable, precisament per ser metafísica. Només podem raonar la seva validesa, mai provar-la. Les finalitats educatives es constitueixen hipotèticament a partir de l'antropologia filosòfica adoptada. De no ser així, és a dir, de pretendre construir una teleologia de l'educació de deontològic, s'incorreria en la fal·làcia naturalista denunciada per David Hume.

  15. La importancia de la semiótica para una pedagogía de los medios de comunicación

    Schmitt, Rainer
    En el present article, l'autor realitza un estudi sobre els mitjans emprats en la comunicació didàctica (llengua, imatge, text ...) des d'una perspectiva semiàtica-pedagògica. En l'anàlisi d'aquesta qüestió es subratlla la diferent eficàcia didàctica que mostren posseir els diferents mitjans de codificar els missatges a ensenyar. Cada mitjà -s'argumenta- utilitza signes nítidament diferenciats, d'aquí que calgui realitzar investigacions serioses, i posteriorment confeccionar taxonomies adequades, respecte a la diferent virtualitat de cada mitjà a l'hora de provocar aprenentatges òptims (facilitat, rapidesa, creativitat, absència de estrès, ...). Finalment, l'autor refereix els resultats d'una investigació duta a terme per ell mateix sobre aquesta...

  16. Entre la necesidad y el sentido: Reflexiones desde la Antropología pedagógica

    Jordán, Josép Antoni
    En aquest article l'autor comença subratllant el drama de l'home actual, mancat de sentit existencial amb què orientar les àmplies possibilitats de satisfer tota índole de necessitats humanes, així com els èxits eficaços de la tècnica. Es fa èmfasi especial en l'anàlisi antropològic de la problemàtica, ressaltant -en fi- que l'home és irreductible a simple subjectivitat bio-psicosocial (amb la mera aspiració a realitzar-se mitjançant satisfacció de necessitats vitals), apuntant que és també "una cosa més ", en concret: una tensió del subjecte cap a l'univers axiològic, a la realització de tasques significatives, amb sentit. Es finalitza aquest treball apuntant alguns...

  17. Algunas consideraciones en torno al estatuto epistemológico de la filosofía de la educación

    Sacristán Gómez, David
    El present treball pretén contribuir a un major aclariment de l'estatut epistemològic de la Filosofia de l'Educació. S'analitza per això l'evolució de les relacions de la filosofia i de l'educació, per centrar-se posteriorment en la consideració de l'específica contribució de la Filosofia de l'Educació al coneixement educatiu. Es descriuen la diversitat d'enfocaments que ha tingut la Filosofia de l'Educació al llarg de la seva història, i finalment es distingeixen dos punts de vista, diferents encara que complementaris, sobre la Filosofia de l'Educació: l'opinió dels que veuen a aquesta matèria més prop de la Filosofia, i dels qui la consideren més...

  18. Conferencias de filosofía del derecho

    Giraldo Zuluaga, Enrique
    La reflexión filosófica sobre todas las ciencias, la reconocen juristas tan eminentes como Francesco Carnelutti. Afirma, en efecto, el insigne tratadista italiano, que "ninguna rama de la ciencia vive sin respirar filosofía; pero esta necesidad es sentida en el derecho más que en cualesquiera otra ciencia a medida que se avanza por el camino de la jurisprudencia. El problema de lo meta jurídico revela más y más su importancia decisiva; el jurista se convence cada vez más de que si no sabe sino derecho, en realidad no conoce el derecho mismo". (…)

  19. Una filosofía de la nueva generación

    Giraldo Zuluaga, Enrique
    Para la historia un sentido totalmente nuevo, con el ímpetu que reclama todo impulsor creador, es la primera preocupación de la generación presente; organizar una cultura en la que el cosmos espiritual penetre como verdadera fuerza histórica y configurar el conglomerado colombiano como conjunto civilizado. Vivas las fuerzas de nuestra nacionalidad, no será esfuerzo vano aspirar a imprimir en el arte, el derecho y la política, ideales valorativos que aseguren un definitivo predominio histórico. (…)

  20. Filosofía y sociología del estado : (Estudio)

    Giraldo Zuluaga, Enrique
    La palabra ciencia significa el conjunto de conocimientos que podemos tener sobre las cosas, en forma sistemática y ordenada. Desde épocas muy remotas, el espíritu humano aspira a obtener esos conocimientos, por medio de la investigación científica, que es el único instrumento adecuado para adquirirlos. Pero esa investigación, para que pueda ser fecunda en sus resultados, debe estar sujeta a las normas y principios que establece la lógica, ciencia que dirige la inteligencia hacia la conquista de la verdad. (…)

Aviso de cookies: Usamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios, para análisis estadístico y para mostrarle publicidad. Si continua navegando consideramos que acepta su uso en los términos establecidos en la Política de cookies.